Me encontraba entre palmeras con música de Nina Simone tomando té a la menta, cercano a una piscina y esperando un taller de tango, para volver a escuchar “Madreselva” , si lo habéis adivinado era la jornada del dictamen de las ponencias en el Congreso del PSC de este fin de semana, cuando al principio reflejaba las letras C.C no me refería a coalición canarias eran sobre congreso catalán. Si algún madrileño pensaba que eran vacaciones se equivocaba, los tiempos de descansos de los debates congresuales no se viven por igual, ese error conceptual en mi caso era de serie como los coches llevan su aire acondicionado. Note algo extraño cuando llegue con la tranquilidad congresual debida 45minutillos más tarde y pude comprobar que había llegado tarde a un congreso, leches en mi vida me ha pasado esto, ni en el partido ni en el sindicato, mi horario madrileño de toda la vida es comenzar con retraso, pero no este era un congreso “atisbe” muy rarito.
La verdad era un corte con una credencial de invitado fraternal pasar a la parte de adelante en medio del proceso, me decidí en quedarme en tercera línea de playa viendo el desarrollo del mismo. Después de las salutaciones pude pasar a 2 línea de playa y quedarme con los compañeros y compañeras de Horta Guinardó delante de Montse y la gente de Las Corts, bien se aprueba la gestión de forma unánime después del discurso del primer secretario José Montilla; después de 20 intervenciones, alguna compañera me dijo si alguna vez morimos es de azúcar, yo le comente que prefería morir de azúcar que no como “Claudio” y eso que Claudio supo esquivar con talento varios intentos.
Bueno al lío yo que con carácter inquieto busca tensión y precalentamiento encontré tai-chi talleres de música africana, donde están mis pasillos de toda la vida esos que empiezan los viernes y no acaban hasta el lunes…. Seré mayor como me dicen algunos compañeros, mis canas alborotadas como escarpias denotan falta de estrés. Habrá llegado la pito – pausia (no en este caso no), uff menos mal ya empezaba yo a creer…
Después de la barbacoa del sábado night, me encuentro al día siguiente a gente a la que aprecio y quiero, Patxi, Tomás, Maru, Txema, y la verdad me llena de alegría ver a más madrileños visitando el congresorelax, siempre he creído en la ruptura de tabúes de muchos aspectos al margen de las propias diferencias de criterios que se puedan tener.
Saludo a Patxi abrazo a Txema y Tomás y Maru se me escapa viva, es más cuando se relatan lo de los invitados mando un oooooeeeeeeee sonoro con Madrid y Euskadi. En la elección de la ejecutiva nacional sale un compañero de Horta Guinardó “Collboni” que desde aquí le deseo una buena gestión en su mandato.
Por lo demás los discursos de José Luis de y de Montilla en la línea esperada.
Agradecer como es debido el trato recibido de este humilde invitado fraternal a desde luego la ejecutiva del PSC empezando por Zaragoza secretario de organización y acabando por Joan Ferran, agradecer a la gente de Horta Guinardó empezando por Núria Carmona su primera secretaria y llegando hasta Paco del Carmelo que estaba por allí como invitado agradecer su trato y en general la gente que ya conozco de Barcelona, incluso al que me saludo y que no sé quien carajos es pero que sabía perfectamente que era de Moratalaz. Por ultimo saldar desde aquí a la compañera Elena del Vendrell y a los compañeros y compañeras de Tortosa que conocí a través de Alex, gracias, gracias a todos y todas.
Desde los 40 grados que esperamos hoy en Madrid gracias.
PD.- La internacional en catalán no la acabo de pillar
Em trobava entre palmeres amb música de Nina Simone prenent te a la menta, proper a una piscina i esperant un taller de tango, per a tornar a escoltar “Lligabosc” , si ho heu endevinat era la jornada del dictamen de les ponències en el Congrés del PSC d'aquest cap de setmana, quan al principi reflectia les lletres C.C no em referia a coalició canàries eren sobre congrés català. Si algun madrileny pensava que eren vacances s'equivocava, els temps de descansos dels debats congressuals no es viuen per igual, aquest error conceptual en el meu cas era de sèrie com els cotxes duen el seu aire condicionat. Noti una mica estrany quan arribi amb la tranquil·litat congressual deguda 45minutillos més tard i vaig poder comprovar que havia arribat tarda a un congrés, llets en la meva vida m'ha passat això, ni en el partit ni en el sindicat, el meu horari madrileny de tota la vida és començar amb retard, però no aquest era un congrés “entrelluqui” molt rarito.
La veritat era un cort amb una credencial de convidat fraternal passar a la part d'endavant enmig del procés, em vaig decidir en quedar-me en tercera línia de platja veient el desenvolupament del mateix. Després de les salutaciones vaig poder passar a 2 línia de platja i quedar-me amb els companys i companyes de Horta Guinardó davant de Montse i la gent de Les Corts, bé s'aprova la gestió de forma unànime després del discurs del primer secretari José Montilla; després de 20 intervencions, alguna companya em va dir si alguna vegada morim és de sucre, jo li comenti que preferia morir de sucre que no com “Claudio” i això que Claudio va saber esquivar amb talent diversos intents.
Bueno a l'embolic jo que amb caràcter inquiet cerca tensió i precalentamiento vaig trobar tai-chi tallers de música africana, on estan els meus passadissos de tota la vida aquests que comencen els divendres i no acaben fins al…dilluns . Seré major com em diuen alguns companys, els meus canas esvalotades com escarpias denoten falta d'estrès. Haurà arribat la xiulet – pausia (no en aquest cas no), uff encara sort ja començava jo a creure…
Després de la barbacoa del dissabte night, em trobo a l'endemà a gent a la qual estima i vull, Patxi, Tomás, Maru, Txema, i la veritat m'ompli d'alegria veure a més madrilenys visitant el congresorelax, sempre he cregut en la ruptura de tabús de molts aspectes al marge de les pròpies diferències de criteris que es puguin tenir.
Salutació a Patxi abraçada a Txema i Tomás i Maru se m'escapa viva, és més quan es relaten el dels convidats comandament un oooooeeeeeeee sonor amb Madrid i Euskadi. En l'elecció de l'executiva nacional surt un company de Horta Guinardó “Collboni” que des d'aquí li desitjo una bona gestió en el seu mandat.
D'altra banda els discursos de José Luis d'i de Montilla en la línia esperada.
Agrair com cal el tracte rebut d'aquest humil convidat fraternal a per descomptat l'executiva del PSC començant per Zaragoza secretari d'organització i acabant per Joan Ferran, agrair a la gent de Horta Guinardó començant per Núria Carmona la seva primera secretària i arribant fins a Paco del Carmelo que estava per allí com convidat agrair el seu tracte i en general la gent que ja conec de Barcelona, fins i tot al que em saludo i que no sigues qui carajos és però que sabia perfectament que era de Moratalaz.
Per ultimo saldar des d'aquí a la companya Elena del Vendrell i als companys i companyes de Tortosa que vaig conèixer a través de Alex, gràcies, gràcies a tots i totes. Des dels 40 graus que vam esperar avui a Madrid gràcies.
PD .- La internacional em català no L'acabo d'enxampar.


