VIENTOS DE FRONDA SOBRE MADRID

Vientos de fronda se acercan a Madrid, los frondistas parisienses de Ana de Austria, se acoplarían perfectamente a estas situaciones que tenemos en Madrid, sin entrar a comparar personajes y desde luego Ana de Austria sería un personaje a comparar, la situación económica de Francia y la virtualidad impositiva de la ciudad de Paris de ese momento trasladan un movimiento fundamentado en la burguesía del medio y pequeño comercio del momento, trasladado a nuestro Madrid bien podía ser un añadido de las capas medias de la ciudad.

El mantenimiento de algunas excentricidades y una falta de gestión e interés importante, junto con una muy mala relación de poderes en ese momento crean un caldo de cultivo, exclusivo de la ciudad parisiense. Recalco lo de “exclusivo” por que no se traslada a ningún otro lugar de Francia.

Hoy tenemos una ciudad y una región mal gestionadas y sin un proyecto claro de desarrollo, esta falta de desarrollo de economía local, resulta más palpable en momentos como los que nos ha tocado vivir, la falta de ejercicios serios y solvencia económica es palpable en nuestra región y en nuestra ciudad, por un lado hoy arremete la Presidenta de la Comunidad (dejaremos lo de Ana de Austria para otro momento) contra los funcionarios y su subida, no se habla en ningún caso de la subida de los altos cargos del gobierno regional, este liberalismo económico que no solo resulta ineficaz en Madrid, se ha demostrado ineficaz en el resto del mundo sigue manteniendo políticas restrictivas en momentos de crisis, crisis que la forman los mismos que quieren recortar aún más derechos laborales , en el ayuntamiento y con la boca pequeña (por aquello de la imagen) se siguen manteniendo vivencias paralelas, la falta de medios en el distrito en materia policial es palpable un solo vehiculo los fines de semana y por la noche, no se cubren las vacantes de jubilación en perjuicio de la calidad de vida del vecino. Creo que recordar a estos señores que llevan 20 años gobernando Madrid debe de ser un pivote, el concejal del distrito tiene mucha costumbre de decir hace 20 años ustedes no hicieron esto o aquello, alguien recuerda como estaba el distrito de Moratalaz hace 20 años, bien llevo viviendo casi ininterrumpidamente desde los 4 años hoy con 43 puedo hablar con algo de criterio al menos en el desarrollo del mismo, las primeras tareas que se elaboraron desde los primeros ayuntamientos y me refiero al nuestro fue la de acabar con la población numerosa de roedores que habitaban nuestro entorno impunemente, se creó el primer centro de mayores de Madrid, se reservo suelo para desarrollos sanitarios y sociales, se desarrollaron las fiestas, se mantuvo una política de honestidad económica acorde con el espíritu de nuestro Alcalde Tierno Galván, se inicio algo que parecía impensable que los dibujos de José Ramón empezaran a cobrar vida en un momento en el que Madrid bullía de esperanza, sentimientos y futuro, si es cierto señor concejal han pasado 20 años desde que Uds. empiezan a gobernar esta ciudad, pero ya les falta ilusión y sentimiento para poder desarrollar un Madrid europeo acorde con el siglo XXI Uds. y sus guerras se han quedado con la Fronda, apártense que vamos a soñar de nuevo.

Vents de fronda s'apropen a Madrid, els frondistas parisencs d'Ana d'Àustria, s'acoblarien perfectament a aquestes situacions que tenim a Madrid, sense entrar a comparar personatges i sens dubte Ana d'Àustria seria un personatge a comparar, la situació econòmica de França i la virtualitat impositiva de la ciutat de Paris d'aquell moment traslladen un moviment fonamentat en la burgesia del medi i petit comerç del moment, traslladat al nostre Madrid bé podia ser un afegit de les capes mitges de la ciutat.

El manteniment d'algunes excentricitats i una falta de gestió i interès important, junt amb una molt mala relació de poders en aquell moment creen un brou de cultiu, exclusiu de la ciutat parisenca. Recalco allò d'exclusiu pel qual no es trasllada a cap altre lloc de França.
Avui tenim una ciutat i una regió mal gestionades i sense un projecte clar de desenvolupament, aquesta falta de desenvolupament d'economia local, resulta més palpable en moments com els que ens ha tocat viure, la falta d'exercicis seriosos i solvència econòmica és palpable a la nostra regió i a la nostra ciutat, d'una banda avui arremet la Presidenta de la Comunitat (deixarem allò d'Ana d'Àustria per a un altre moment) contra els funcionaris i la seva pujada, no es parla en cap cas de la pujada dels alts càrrecs del govern regional, aquest liberalisme econòmic que no sol resulta ineficaç a Madrid, s'ha demostrat ineficaç a la resta del món segueix mantenint polítiques restrictives en moments de crisi, crisi que la formen els mateixos que volen retallar encara més drets laborals , en l'ajuntament i amb la boca petita (per allò de la imatge) es continuen mantenint vivències paral·leles, la falta de medis al districte en matèria policial és palpable un sol vehiculo els caps de setmana i a la nit, no es cobreixen les vacants de jubilació en perjudici de la qualitat de vida del veí. Crec que recordar a aquests senyors que porten 20 anys governant Madrid ha de ser un piu, el regidor del districte té molta costum de dir fa 20 anys vostès no van fer això o allò, algú recorda com estava el districte de Moratalaz fa 20 anys, bé porto vivint gairebé ininterrompudament des dels 4 anys avui amb 43 puc parlar amb alguna cosa de criteri almenys en el desenvolupament del mateix, les primeres tasques que es van elaborar des dels primers ajuntaments i em refereixo al nostre va ser la d'acabar amb la població nombrosa de rosegadors que habitaven el nostre entorn impunement, desenvolupaments sanitaris i socials, es van desenvolupar les festes, es va mantenir una política d'honestedat econòmica concorde amb l'esperit del nostre Alcalde Tierno Galván, es inici una cosa que semblava impensable que els dibuixos de José Ramón comencessin a cobrar vida en un moment en què Madrid bullia d'esperança, sentiments i futur, si és cert senyor regidor han passat 20 anys des de que Uds. comencen a governar aquesta ciutat, però ja els falta il lusió i sentiment per poder desenvolupar un Madrid europeu concorde amb el segle XXI Uds. i les seves guerres s'han quedat amb la Fronda, s'apartin que somiarem de nou.

70 años

Empiezo a estar un poco cansado de que algunos compañeros me pregunten. ¿Pensaba que estabas jubilado?; la cosa no tiene mayor interés de por sí pero claro cuando te lo dice un responsable político, perteneciente a una ejecutiva local, con cargo público (no el primero), pues hombre suena un poco de aquella manera, no sé si con esto evitare o no evitare esos agradables comentarios, pero voy a intentarlo, trabajo en un sector en el que la jubilación es a los 70 años, con lo cual a no ser que suframos la prejubilación, este que suscribe se jubilara a los 70, por otra parte muy razonable fecha que ya que cobrare el 100 % de mi jubilación, a pesar de las insinuaciones poco gratificantes del Presidente del Banco de España con las cuales no estoy de acuerdo en absoluto.

No acierto a comprender (bueno esto es parte mentira) estas inquietudes, normalmente ando solo por la vida sin buscarme complicaciones e intentando razonar todo (seguramente que demasiado), Bueno no quiero extenderme más en estas inquietudes de comienzo de semana que ya es una semana jodida de tiempo como para dedicarle a esto más tiempo del debido.

Començo a estar una mica cansat que alguns companys em preguntin. Pensava que estaves jubilat?; la cosa no té major interès de per si però clar quan te'l diu un responsable polític, pertanyent a una executiva local, amb càrrec públic (no el primer), ja que home sona una mica d'aquella manera, no sé si amb això evités o no evités aquests agradables comentaris, però ho intentaré,feina en un sector en el qual la jubilació és als 70 anys, amb el qual tret que sofrim la prejubilació, aquest que subscriu es jubilés als 70, d'altra banda data molt raonable que ja que cobrés el 100% de la meva jubilació, malgrat les insinuacions poc gratificants del President del Banc d'Espanya amb les quals no estic d'acord en absolut.

No aconsegueixo comprendre (bo això és part mentida) aquestes inquietuds, normalment camino sol per la vida sense buscar-me complicacions i intentant raonar tot (segurament que massa), Bo no vull estendre'm més en aquestes inquietuds de començament de setmana que ja és una setmana fotuda de temps com per dedicar-li això més temps del degut.

lo que escucho ahora

no es nuevo

La verdad hasta que no vuelva a la normalidad (si es que vuelvo a ella), me cuesta escribir, al menos escribir de forma habitual; hoy me salto la regla solo por un motivo.
ETA dice ahora que amenaza directamente de muerte a los miembros del nuevo gobierno vasco y al nuevo lehendakari Patxi López, es nuevo esto, creo que no, por eso me extraña que ETA de nuevo saque a colación este tema, ya sabemos que matan, lo sabe la sociedad y de sobran lo saben los/as compañeros/as de Euskadi , soy consciente que vamos a llorar de nuevo la perdida de compañeros/as, amigos/as pero no por eso vamos a dejar de participar de la democracia.

Cada vez más ETA tiene más puntos en común con aquello que se llamo nacionalsocialismo y que se dedico en buena medida a gasear de forma indiscriminada a todo tipo de personas y de ideologías, pero a pesar que los nazis eliminaron a buena parte de población europea hoy mantenemos las ideologías y la pluralidad de las culturas y de los sueños, los socialistas hemos estado en Euskadi desde el principio de este partido en el siglo XIX , vamos a seguir estando allí y vamos a intentar transportar los sueños de paz de la ciudadania, llevo colaborando con los compañeros/as de Euskadi desde que a mediados de los 80 una caravana federal (de esas de Alfonso) me llevo a San Sebastián, como uno es mayor, cosa que me recuerdan periódicamente y es tarde para cambiar voy a seguir apoyando hasta que me jubile a los compañeros/as y a los amigos/as de Euskadi, solo discrepo en el Bilbao lo siento compas uno es del Madrid.

La veritat fins que no torni a la normalitat (si és que torno a ella), em costa escriure, almenys escriure de forma habitual; avui em salto la regla sol per un motiu.
ETA diu ara que amenaça directament de mort als membres del nou govern basc i al nou lehendakari Patxi López, és nou això, crec que no, per això m'estranya que ETA de nou tregui a col-lació aquest tema, ja sabem que maten, ho sap la societat i de sobren ho saben els/as companys/as d'Euskadi , és conscient que plorarem de nou la perduda de companys/as, amics/as però no per això deixem de participar de la democràcia.

Cada vegada més ETA té més punts en comú amb allò que es crido nacionalsocialisme i que es dedico en bona mesura a gasar de forma indiscriminada a tot tipus de persones i d'ideologies, però a pesar que els nazis van eliminar bona part de població europea avui mantenim les ideologies i la pluralitat de les cultures i dels somnis, els socialistes hem estat a Euskadi des del principi d'aquest partit el segle XIX , continuem sent allà i intentarem transportar els somnis de pau de la ciudadania, porto col-laborant amb els companys/as d'Euskadi des de que a mitjan els 80 una caravana federal (d'aquestes d'Alfonso) em porto a San Sebastià, com un és major, cosa que em recorden periòdicament i és tard per canviar continuo recolzant fins que em jubili als companys/as i als amics/as d'Euskadi, sol discrepo al Bilbao ho sento compas un és del Madrid.

SOMOS UNO

La verdad escribir de lo que a uno le gusta es fácil o difícil según los momentos, han pasado tres años casi, el 19 Mayo se cumplen esos tres magníficos años de cooperación, de comparaciones y de amistad de 2 agrupaciones Horta Guinardó y Moratalaz, el esfuerzo de ambas agrupaciones por comprender políticas de ambos territorios y evaluar resultados de trabajo es, ha sido y será un buen trabajo, este quien este en la dirección de Moratalaz sé que será fácil realizar ese trabajo conjunto, en este caso la ultima iniciativa proviene de Barcelona, desde allí se organizo un viaje a Bruselas y nos reservaron a varios miembros de la ejecutiva incluido el que escribe hueco para compartir con ellos esos dos días intenso de visita al parlamento europeo y compartir entre ambas delegaciones momentos de conocimiento mutuo, voy a intentar resumir lo más brevemente posible el viaje pasado. Obviamente al ser un viaje organizado desde Barcelona debíamos trasladarnos allí para ir todos/as juntos/as, la gente que conformaba el viaje eran los compañeros Antonio Vargas, Enrique Bravo, Pedro Menéndez y la compañera Carolina Piña.
Algo tan simple como el trabajo biológico de Enrique sobre las levaduras y su tesis nos dio para pasar un buen rato en el avión y conseguir que pasara muy brevemente el viaje, después de pasear por Barcelona y ver el mar (que siempre relaja)nos pasamos por un restaurante en el que los compañeros y compañeras de Horta Guinardó nos trasladaron sus saludos y una foto dedicada de Hereu para la agrupación (muchas gracias Jordi), tomamos alguna cosilla y aprovechamos lo que quedaba de día, al día siguiente juntos ambas agrupaciones pusimos rumbo a Bélgica, donde apuramos al máximo las horas y pudimos tener reuniones con Parlamentarios del PSC ,comer con alguno de ellos ver el parlamento y realizar una visita rápida a la ciudad, en definitiva poder aprovechar un poco el lado lúdico de la visita.

Cada vez tengo más claro de la potencia municipalista del PSC, potencia que se traslada a todos los ambitos incluso el europeo, esa apuesta por la política local en el territorio es una pieza fundamental para entender la estabilidad y desarrollo del PSC que conocemos en la actualidad. Dicho esto tengo que hacer el reconocimiento de trabajo sobre este viaje al compañero de organización del distrito hermano Luis Fernando que abandono Madrid para ir allí es la persona que ha desarrollado junto con Cristina esa labor, gracias a ambos, gracias a la 1ª Secretaria Núria Carmona por mantener esa apuesta de colaboración mediante ese agradecimiento hago extensivo en su nombre a todos y todas los compañeros/as de un gran distrito con muy buena gente y con una gran proyección de futuro, sinceramente gracias.

PD La foto es de las “levaduras de marras”.


La veritat escriure del que a un li agrada és fàcil o difícil segons els moments, han passat tres anys gairebé, el 19 maig es compleixen aquells tres magnífics anys de cooperació, de comparacions i d'amistat de 2 agrupacions Horta Guinardó i Moratalaz, l'esforç d'amb dues agrupacions per comprendre polítiques d'ambdós territoris i avaluar resultats de treball és, ha estat i serà un bon treball, aquest qui aquest en la direcció de Moratalaz sé que serà fàcil realitzar aquest feina conjunt, en aquest cas la ultima iniciativa prové de Barcelona, des d'allà es organitzo un viatge a Brussel·les i ens van reservar a diversos membres de l'executiva inclòs el que escriu buit per compartir-hi aquells dos dies intens de visita al parlament europeu i compartir entre ambdues delegacions moments de coneixement mutu, intentaré resumir el més breument possible el viatge pasta. Òbviament a l'ésser un viatge organitzat des de Barcelona ens havíem de traslladar allà per anar tots/as junts/as, la gent que conformava el viatge eren els companys Antonio Vargas, Enrique Bravo, Pedro Menéndez i la companya Carolina Piña.
Una cosa tan simple com la feina biològic d'Enrique sobre els llevats i la seva tesi ens va donar per passar una bona estona a l'avió i aconseguir que passés molt breument el viatge, després de passejar per Barcelona i veure el mar (que sempre relaja)nos passem per un restaurant en el qual els companys i companyes d'Horta Guinardó ens van traslladar les seves salutacions i una foto dedicada d'Hereu per a l'agrupació (moltes gràcies Jordi), prenem alguna cocadira i aprofitem el que quedava de dia, l'endemà junts ambdues agrupacions vam posar amb rumb a Bèlgica, on ens amoïnem al màxim les hores i vam poder tenir reunions amb Parlamentaris del PSC ,comer amb algun d'ells veure el parlament i realitzar una visita ràpida a la ciutat, en definitiva poder aprofitar una mica el costat lúdic de la visita.

Cada vegada tinc més clar de la potència municipalista del PSC, potència que es trasllada a tots els ambitos fins i tot l'europeu, aquesta aposta per la política local al territori és una peça fonamental per entendre l'estabilitat i desenvolupament del PSC que coneixem en l'actualitat. Dit això tinc que fer el reconeixement de treball sobre aquest viatge al company d'organització del districte germà Luis Fernando que abandono Madrid per anar allà és la persona que ha desenvolupat junt amb Cristina aquesta tasca, gràcies a ambdós, gràcies a la 1a Secretària Núria Carmona per mantenir aquesta aposta de col·laboració mitjançant aquest agraïment faig extensiu en el seu nom a tots i totes els companys/as d'un gran districte amb molt bona gent i amb una gran projecció de futur, sincerament gràcies.

PD La foto és dels "llevats de mancances".

El mejor día fue ayer

Desde hace tiempo no tenía muchas alegrías, desde noviembre no he tenido mucha suerte, concretamente las alegrías de estos meses han sido el poder compartir la campaña de Euskadi con amigos de Moratalaz, Horta Guinardó y Rekalde y la analítica de ayer en el Marañón, las pruebas de ayer respecto al avance del cáncer son buenas y dan un margen hasta el 14 de Abril (día en el que de nuevo volveré a ver a la oncóloga y volveré a pasar la noche anterior en blanco), siendo la fecha que es soy optimista, mi padre está resignado pero que la oncóloga le dijera el resultado de la analítica en positivo hizo que volvieran a brillar sus ojos claros de nuevo.

No quería enturbiar este día pasado con otras cosas que no fueran de este tenor, pero esto de la campaña del lince ibérico suena a la vuelta de los 80 y los pantalones de pitillo, eso junto con alguna declaración desafortunada sobre el SIDA en Africa me sigue sorprendiendo en el siglo XXI, las noticias de los jaleos de Madrid y sus 007 añadidas a dudas y supuestos presupuestarios, es decir si existe este tema, tiene que haber un fondo (y no de garantías salariales) y si hay ese fondo presupuestario en que partida se encuentra, si no se encuentra es que no hay acceso a él y si no hay acceso, es reservado; reservado a quien o a quienes.

Necesitamos algo que yo siempre llamo hambre de gol y cada vez más, siempre que estaba en la junta municipal (cuando uno era portavoz adjunto) intentaba llegar a acuerdos en la mejora del distrito, he de reconocer que en determinados momentos eran mejor aceptados por parte de la bancada popular que en otros, pero creo que había cierto grado de racionalidad en ello, ahora es imposible llegar a nada, hay una cerrazón por parte del grupo popular que pude ver ayer en el pleno, todo esto viene a cuento, no únicamente por las propuestas, una de ellas que presento Inma, marca bastante el terreno, hablaba de algo al que le dimos muchas vueltas en el programa electoral anterior, la centralidad del distrito, no ya la propia, sino el aprovechamiento geográfico del distrito para tener esa centralidad administrativa (para algunas cosas) del sureste capitalino, una propuesta razonada y que avanzaba en la calidad de los servicios para un amplio espectro de la vecindad madrileña. No es fácil transmitir vibraciones positivas (suelo ser un compartimento estanco) a mi grupo municipal pero una vez más transmitirles que están realizando un buen trabajo.

Os dejo con música de alguien con el que me encontraba en el metro artilleros, alguna que otra vez, obviamente ahora no le veo.

Des de fa temps no tenia gaires alegries, des de novembre no he tingut gaire sort, concretament les alegries d'aquests mesos han estat el poder compartir la campanya d'Euskadi amb amics de Moratalaz, Horta Guinardó i Rekalde i l'analítica d'ahir en el Marañón, les proves d'ahir respecte a l'avenç del càncer són bones i donen un marge fins al 14 d'Abril (dia en el qual de nou tornaré a veure l'oncòloga i tornaré a passar la nit anterior en blanc), sent la data que és sóc optimista, el meu pare està resignat però que l'oncòloga li digués el resultat de l'analítica en positiu va fer que tornessin a brillar els seus ulls clars de nou.

No volia enterbolir aquest dia passat amb altres coses que no fossin d'aquest tenor, però això de la campanya del linx ibèric sona a la tornada dels 80 i els pantalons de cigarret, això junt amb alguna declaració desafortunada sobre el SIDA a Africa em continua sorprenent el segle XXI, les notícies dels xivarris de Madrid i seus 007 afegides a dubtes i supòsits pressupostaris, és a dir si existeix aquest tema, hi ha d'haver un fons (i no de garanties salarials) i si hi ha aquest fons pressupostari en el qual partida es troba, si no es troba és que no hi ha accés a ell i si no hi ha accés, és reservat; reservat a qui o a qui.

Necessitem una mica que jo sempre crido fam de gol i cada vegada més, sempre que estava en la junta municipal (quan un era portaveu adjunt) intentava arribar a acords en la millora del districte, he de reconèixer que en determinats moments eren millor acceptats per part de la bancada popular que en uns altres, però creo que havia cert grau de racionalitat en això, ara és impossible arribar a no-res, hi ha una cerrazón per part del grup popular que vaig poder veure ahir en el ple, tot això ve al cas, no únicament per les propostes, una d'elles que presento Inma, marca bastant el terreny, parlava d'alguna cosa al que li vam donar moltes voltes en el programa electoral anterior, la centralidad del districte, no ja la pròpia, sinó l'aprofitament geogràfic del districte per a tenir aquesta centralidad administrativa (per a algunes coses) del sud-est capitalino, una proposta raonada i que avançava en la qualitat dels serveis per a un ampli espectre del veïnatge madrileny. No és fàcil transmetre vibracions positives (sòl ser un compartiment estanc) al meu grup municipal però una vegada més transmetre'ls que estan realitzant un bon treball.

Us deixo amb música d'algú amb el qual em trobava en el metre artilleros, alguna que altra vegada, òbviament ara no li veig

Algo de bandas sonoras