Juguemos a quien la tiene más gorda

Me quedo pasmado con los responsables políticos del Pp (digo responsables porque hay veces que tengo serias dudas de esto de la responsabilidad). Como todo hijo de vecino todos cometemos errores, pero eso de que yo tengo que fichar para que mi jefe/a vea que existo, es bastante estupido, pero bueno cada uno es cada quien y con ese afán empezamos la guerra de ¿Quién la tiene más gorda? Esto es simplemente lo que es un burdo intento de idolatrar el egocentrismo de los personajes que creen que deben de ser mirados con otros ojos, o ser mirados simplemente. No vale levantar la mano de vez en cuando y decir ando por aquí, no, no vale eso hay que buscar a prensa y soltar la burrada, cuanto más burrada más alegría en el cuerpo, si a esto les sumamos las capas de personajes solícitos de abundar en la grandeza de sus superiores y como marco buscan herir al contrario tenemos:

1 Peloteo simple.- Es decir acercamiento no mutuo.

2 Visionado.- O comúnmente llamado salto entre la multitud.

3 Momentazo.- Elección de la burrada y traslado de la misma.

4 Búsqueda de panolis (trasladar la gracia a la mini corte propia)

Sin hacer derivadas y sin buscar la ecuación ni la teoría de Thevening, la resultante que nos da, será la burrada del día, semana o quincenal, dependiendo de los medios locales, provinciales o nacionales. Con esa variación matemática tenemos a los /as egocratas de turno buscando en su mar de realidades circunstanciales su destino, destino que siempre es incierto – POR ELLO TODA LA ECUACIÓN ANTERIOR-.

Em quedo esbalaït amb els responsables polítics del Pp (dic responsables perquè hi ha vegades que tinc seriosos dubtes d'això de la responsabilitat). Com tot fill de veí tots cometem errors, però això que jo he de fitxar perquè el meu cap/a vegi que existeixo, és bastant estupido, però bo cadascun és cada qui i amb aquest afany comencem la guerra de Qui la té més grossa? Això és simplement el que és un bast intent d'idolatrar l'egocentrisme dels personatges que creuen que deuen ser mirats amb altres ulls, o ser mirats simplement. No val aixecar la mà de tant en tant i dir camino per aquí, no, no val això cal buscar a premsa i soltar la burrada, com més burrada més alegria en el cos, si a això els sumim les capes de personatges sollícits d'abundar en la grandesa de les seves superiors i com marc busquen ferir al contrari tenim:

1 Piloteig simple.- És a dir acostament no mutu.

2 Visionado.- O comunament cridat salt entre la multitud.

3 Momentazo.- Elecció de la burrada i trasllat de la mateixa.

4 Recerca de panolis (traslladar la gràcia a la mini cort pròpia)

Sense fer derivades i sense buscar l'equació ni la teoria de Thevening, la resultant que ens dóna, serà la burrada del dia, setmana o quinzenal, depenent dels mitjans locals, provincials o nacionals. Amb aquesta variació matemàtica tenim als /as egocratas de torn buscant en el seu mar de realitats circumstancials la seva destinació, destinació que sempre és incert - PER AIXÒ TOTA L'EQUACIÓ ANTERIOR-.