La didáctica de la política pasa por la presentación de trabajos o de proyectos, la visualización de los mismos es necesaria y fundamental he leído y he oído la solicitud de Tomás Gómez para entablar un debate sobre financiación con Esperanza Aguirre, resulta fundamental por la mejora de la calidad democrática en Madrid, puede sonar duro, pero en Madrid reino de mentiras y despropósitos cada vez es mayor la necesidad de realizar un viraje de 180 grados para poder poner el alza los valores de la política y quienes practican esos valores, no podemos engañarnos gente como Esperanza Aguirre ayuda a creer que la política es algo banal y que solo levanta dolores de cabeza; si bien es cierto que en algunos momentos si se levantan esos dolores, son dolores preferibles para diseñar un futuro que vivir en el engaño, la trampa y las mentiras o medias verdades habituales en esta Comunidad, siempre he defendido la honestidad de los sueños –sean cuales sean esos sueños – son igual de lícitos los sueños del pasado como los sueños del futuro, pero Madrid se ha convertido en una serie completa de pesadillas con un Freddy Kruger al final de la misma y una repetición incesante de sueños del pasado, nos toca como bien dice Tomás defender la política como la vemos, sin apego a nada y por definición como un sueño constante de imaginar lo que queremos y como lo queremos, en definitiva defender desde nuestra óptica ese mejor servicio que podemos ofrecer al ciudadano y realizar lo que se ha realizado con la nueva financiación , repartir mejoras a los ciudadanos/as no a las regiones, ni comunidades, ni pitos ni flautas, que más me da un ciudadano, catalán que madrileño que extremeño, queremos una sociedad mejor y con mejores servicios y en el tiempo que corre salvar “en lo posible nuestro estado de bienestar” en un tiempo en el que defender ese estado es complicado, en un tiempo en el que el consumo lo acoge todo, la falta de pasión por la política es un reto, debemos tener y lo digo como ciudadano esa pasión, si no se tiene esa pasión y solo se persigue ese consumo como sociedad nos vamos abocados a un abismo de vacío social repudiable.
Aquellos que defienden con ardor todos son iguales, defienden con ardor un vacío social tremendo, queramos o no estamos dentro de la política hagamos atractiva la misma y pongamos la pasión que es fundamental.
La didàctica de la política passa per la presentació de feines o de projectes, la visualització dels mateixos és necessària i fonamental he llegit i he sentit la solicitud de Tomás Gómez per entaular un debat sobre finançament amb Esperanza Aguirre, resulta fonamental per la millora de la qualitat democràtica a Madrid, pot sonar dur, però a Madrid regne de mentides i despropòsits cada vegada és major la necessitat de realitzar un viratge de 180 graus per poder posar l'alça els valors de la política i qui practiquen aquests valors, no podem enganyar-nos gent com Esperança Aguirre ajuda a creure que la política és una mica banal i que sol aixeca maldecaps; si bé és cert que en alguns moments si s'aixequen aquests dolors, són dolors preferibles per dissenyar un futur que viure en l'engany, la trampa i les mentides o mitges veritats habituals en aquesta Comunitat, , sempre he defensat l'honestedat dels somnis -siguin cuales siguin aquests somnis - són igual de lícits els somnis del passat com els somnis del futur, però Madrid s'ha convertit en una sèrie completa de malsons amb un Freddy Kruger al final de la mateixa i una repetició incessant de somnis del passat, ens toca com bé diu Tomás defensar la política com la veiem, sense afecció a res i per definició com un somni constant d'imaginar el que volem i com ho volem, en definitiva defensar des de la nostra òptica aquest millor servei que podem oferir al ciutadà i realitzar el que s'ha realitzat amb el nou finançament , repartir millores als ciutadans/as no a les regions, ni comunitats, ni xiulets ni flautes, que més em dóna un ciutadà, català que madrileny que extremeny, volem una societat millor i amb millors serveis i en el temps que corre salvar "en la mesura possible nostre estat de benestar" en un temps en què defensar aquest estat és complicat, en un temps en què el consum l'acull tot, la falta de passió per la política és un repte, hem de tenir i ho dic com a ciutadà aquesta passió, si no es té aquesta passió i sol es persegueix aquest consum com a societat ens n'anem acostats a un abisme de buit social repudiable.Aquells que defensen amb ardor tots són iguals, defensen amb ardor un buit social tremend, vulguem o no som dins de la política fem atractiva la mateixa i posem la passió que és fonamental.
Aquellos que defienden con ardor todos son iguales, defienden con ardor un vacío social tremendo, queramos o no estamos dentro de la política hagamos atractiva la misma y pongamos la pasión que es fundamental.
La didàctica de la política passa per la presentació de feines o de projectes, la visualització dels mateixos és necessària i fonamental he llegit i he sentit la solicitud de Tomás Gómez per entaular un debat sobre finançament amb Esperanza Aguirre, resulta fonamental per la millora de la qualitat democràtica a Madrid, pot sonar dur, però a Madrid regne de mentides i despropòsits cada vegada és major la necessitat de realitzar un viratge de 180 graus per poder posar l'alça els valors de la política i qui practiquen aquests valors, no podem enganyar-nos gent com Esperança Aguirre ajuda a creure que la política és una mica banal i que sol aixeca maldecaps; si bé és cert que en alguns moments si s'aixequen aquests dolors, són dolors preferibles per dissenyar un futur que viure en l'engany, la trampa i les mentides o mitges veritats habituals en aquesta Comunitat, , sempre he defensat l'honestedat dels somnis -siguin cuales siguin aquests somnis - són igual de lícits els somnis del passat com els somnis del futur, però Madrid s'ha convertit en una sèrie completa de malsons amb un Freddy Kruger al final de la mateixa i una repetició incessant de somnis del passat, ens toca com bé diu Tomás defensar la política com la veiem, sense afecció a res i per definició com un somni constant d'imaginar el que volem i com ho volem, en definitiva defensar des de la nostra òptica aquest millor servei que podem oferir al ciutadà i realitzar el que s'ha realitzat amb el nou finançament , repartir millores als ciutadans/as no a les regions, ni comunitats, ni xiulets ni flautes, que més em dóna un ciutadà, català que madrileny que extremeny, volem una societat millor i amb millors serveis i en el temps que corre salvar "en la mesura possible nostre estat de benestar" en un temps en què defensar aquest estat és complicat, en un temps en què el consum l'acull tot, la falta de passió per la política és un repte, hem de tenir i ho dic com a ciutadà aquesta passió, si no es té aquesta passió i sol es persegueix aquest consum com a societat ens n'anem acostats a un abisme de buit social repudiable.Aquells que defensen amb ardor tots són iguals, defensen amb ardor un buit social tremend, vulguem o no som dins de la política fem atractiva la mateixa i posem la passió que és fonamental.
