Motigo Webstats - Web site estadísticas gratuito El contador para sitios web particulares
Contador gratuito IMAGINANDO HOY: viernes 17 de octubre de 2008

UN BLOG PARA COMPARTIR, REIR Y SEGUIR MANTENIENDO NUESTROS SUEÑOS

viernes, 17 de octubre de 2008

Lo que no conocí

Mi abuelo Tomás estaría contento del día de hoy, pero no lo conocí. Mi abuela Lucia comprendería las razones de hoy, pero no la conocí, mi tío (por parte de Madre) seguro que debatiría todo esto pero no lo conocí, las dos hermanas de mi madre pensarían en ello, pero no las conocí. Mi otro abuelo gruñiría con ello, pero no lo conocí, mi tío Félix lloraría de rabia cuando recordara cuando le pararon y le sacudieron una paliza por no dar los buenos días y ser de ese Madrid abierto y resistente.

Con todo esto tengo un montón de sentimientos encontrados, no he podido conocer a mi familia, somos muy pocos y la virtud de mis padres es que no he crecido ni en el odio, ni el rencor; pero por otro lado si veía que se estaba perdiendo una visión histórica de todo ello, es cierto es una guerra civil – pero nunca se puede olvidar que es a raíz de un golpe de estado a un gobierno legítimamente elegido - y como todas la guerras injustas, soeces y brutales.

Le andaba dando vueltas a un post sobre los recortes en la Universidad de Madrid por parte del gobierno de la Comunidad de Madrid, pero tenía que reflejar de alguna forma estos sentimientos encontrados que hoy tengo.
El meu avi Tomás estaria content del dia d'avui, però no ho vaig conèixer. La meva àvia Lucia comprendria les raons d'avui, però no la vaig conèixer, el meu oncle (per part de Mare) segur que debatria tot això però no ho vaig conèixer, les dues germanes de la meva mare pensarien en això, però no les vaig conèixer. El meu altre avi grunyiria amb això, però no ho vaig conèixer, el meu oncle Félix ploraria de ràbia quan recordés quan li van parar i li van sacsejar una pallissa per no donar el bon dia i ésser d'aquest Madrid obert i resistent.
Amb tot això tinc un munt de sentiments oposats, no he pogut conèixer a la meva família, som molt pocs i la virtut dels meus pares és que no he crescut ni en l'odi, ni el rancor; però d'altra banda si veia que s'estava perdent una visió històrica de tot això, és cert és una guerra civil – però mai es pot oblidar que és arran d'un cop d'estat a un govern legítimament triat - i com totes la guerres injustes, grolleres i brutals.
Li caminava donant voltes a un post sobre les retallades en la Universitat de Madrid per part del govern de la Comunitat de Madrid, però havia de reflectir d'alguna forma aquests sentiments oposats que avui tinc.