Gallardón vuelve 1979

La rotulación de esta cabecera es la que es, por un motivo esencial que voy a explicar un poco más adelante. Hace años, me acuerdo perfectamente, en un pleno del distrito de Moratalaz hice de oráculo y avance al equipo de gobierno popular, ustedes no saben gestionar este ayuntamiento, es verdad que la percepción del madrileño es que son buenos gestores, pero llegará un día en que los madrileños se den cuenta que lo que venden como gestión es humo. No sé a ciencia cierta si ese día ha llegado, pero desde luego si estamos llegando a ese día, ahora como siempre nosotros los socialistas somos los culpables, pero como en todo hay hemerotecas y videotecas para ver las declaraciones de los administradores de este Madrid referidas a sus gestiones que no pueden borrarse en la frágil memoria de los tiempos.

Cuando llegamos al poder municipal en Madrid allá por la primavera del año 1979, nos encontramos en una ciudad sin dimensionamiento de la misma, con una anarquía urbanística desarrollada a lo largo del tiempo, la única estructura valorada de ciudad en planos y con escaso desarrollo (guerra civil) fue en época de la segunda republica, nos encontramos en ese 1979 con arcas vacías – fueron famosos los viajes de Tierno-buscando dinero para poder comenzar a desarrollar un sueño de Madrid y de los socialistas “la carteleria de ese momento reflejaba lo que queríamos hacer en Madrid”, fuimos capaces de plasmar en color nuestros sueños de aquel instante y fuimos capaces de empezar a abordar un cambio de Madrid , de aunar esfuerzos en lo cultural, en lo social, conseguir trasladar a la ciudadanía que no todos somos iguales y que con todos podíamos mejorar Madrid.

En ese 1979 no existían la descentralización administrativa y política que realizan las juntas de distrito, se buscaron formulas de conseguir esa descentralización y poder acercar lo cercano, lo municipal, al ciudadano. La participación era un motor de dinamismo de los barrios y de los distritos.

Van para 32 años de esa primavera, han cambiado muchas cosas desde entonces en este mi Madrid (lo amo y sigue siendo un cachito mío), hoy la vuelta de esa anarquía urbanística es una nueva realidad, los barrios es verdad que tienen aceras, algunas aún no se han cambiado desde que se reformaron en el momento Tierno, en otros casos nunca se han llegado a reformar, pero el estado de los barrios estructuralmente es lamentable, únicamente la gente que vivía en Moratalaz en ese momento podía entender a que me refiero, ratas , suciedad, no había metro, la parada del 20 (bus a Sol) era en lo que se ha quedado en llamar por los vecinos plaza del 20, eran los momentos del sarma o del aurrera, en la antigua plaza de Pablo Garnica hoy llamada del encuentro, etc.

Siempre he dicho que tenemos que entender la evolución social y los cambios poblacionales de los barrios, pero al final estamos llegando a un nuevo día de la marmota municipal hoy como hace 32 años:

No hay un duro en las arcas municipales.

La participación no ha llamado, ni se la espera.

El tejido asociativo esta finiquitado (tal y como se conocía).

De la evolución cultural de los distritos mejor no hablamos.

La centralización política y administrativa hace que aún más, se acreciente el sentimiento de dispersión y de alejamiento de lo más cercano del ciudadano.

La limpieza y el mantenimiento de los barrios es nefasta desde hace tiempo.

Problemas antiguos del distrito se mantienen intactos.

Volcar la culpa únicamente sobre el concejal actual sería inapropiado, todo este desaguisado no se crea en una sola legislatura, ha habido una acumulación de despropósitos en unos cuantos años, si bien es cierto que el ultimo concejal de este distrito hasta ahora no se ha mostrado como modelo conciliador para este distrito.

En definitiva Jaime siendo profesor e investigador como es, le va a tocar desarrollar una nueva tesis sobre Madrid, desarrollar una nueva realidad de este Madrid sabiendo que tenemos las mismas situaciones que en el 79 pero con una sociedad muy diferente, desarticulada socialmente y con valores muy diferenciados a los momentos del estadio de tiempo del que he hablado anteriormente, no luchamos ya por grandes despropósitos presupuestarios, la lucha es el poder mantener la calidad de vida de nuestros ciudadanos, en todos los parámetros de ese gran espacio que es nuestra ciudad.

La retolació d'aquesta capçalera és la que és, per un motiu essencial que vaig a explicar una mica més endavant. Fa anys, m'acordo perfectament, en un ple del districte de Moratalaz vaig fer d'oracle i avanç a l'equip de govern popular, vostès no saben gestionar aquest ajuntament, és veritat que la percepció del madrileny és que són bons gestors, però arribarà un dia en què els madrilenys s'adonin que el que venen com a gestió és fum. No sé amb certesa si aquest dia ha arribat, però per descomptat si estem arribant a aquest dia, ara com sempre nosaltres els socialistes som els culpables, però com en tot hi ha hemeroteques i videoteques per veure les declaracions dels administradors d'aquest Madrid referides a les seves gestions que no poden esborrar-se en la fràgil memòria dels temps.

Quan arribem al poder municipal a Madrid allà per la primavera de l'any 1979, ens trobem en una ciutat sense dimensionament de la mateixa, amb una anarquia urbanística desenvolupada al llarg del temps, l'única estructura valorada de ciutat en plànols i amb escàs desenvolupament (guerra civil) va ser en època de la segona republica, ens trobem en aquest 1979 amb arques buides – van ser famosos els viatges de buscant diners per poder començar a desenvolupar un somni de Madrid i dels socialistes “la carteleria d'aquest moment reflectia el que volíem fer a Madrid”, vam ser capaços de plasmar en color els nostres somnis d'aquell instant i vam ser capaços de començar a abordar un canvi de Madrid , de conjuminar esforços en el cultural, en el social, aconseguir traslladar a la ciutadania que no tots som iguals i que amb tots podíem millorar Madrid.

En aquest 1979 no existien la descentralització administrativa i política que realitzen les juntes de districte, es van buscar formules d'aconseguir aquesta descentralització i poder apropar el proper, el municipal, al ciutadà. La participació era un motor de dinamisme dels barris i dels districtes.

Van per 32 anys d'aquesta primavera, han canviat moltes coses des de llavors en est el meu Madrid (ho estimo i segueix sent un cachito meu), avui la volta d'aquesta anarquia urbanística és una nova realitat, els barris és veritat que tenen voreres, algunes encara no s'han canviat des que es van reformar en el moment Tendre, en altres casos mai s'han arribat a reformar, però l'estat dels barris estructuralment és lamentable, únicament la gent que vivia en Moratalaz en aquest moment podia entendre al fet que em refereixo, rates , brutícia, no hi havia metre, la parada del 20 (bus a Sol) era en el que s'ha quedat a cridar pels veïns plaça del 20, eren els moments del sarma o del aurrera, a l'antiga plaça de Pablo Garnica avui anomenada de la trobada, etc.

Sempre he dit que hem d'entendre l'evolució social i els canvis poblacionals dels barris, però al final estem arribant a un nou dia de la marmota municipal avui com fa 32 anys:

No hi ha un duro en les arques municipals.

La participació no ha cridat, ni la hi espera.

El teixit associatiu aquesta liquidat (tal com es coneixia).

De l'evolució cultural dels districtes millor no parlem.

La centralització política i administrativa fa que encara més, s'acreixi el sentiment de dispersió i d'allunyament d'allò més proper del ciutadà.

La neteja i el manteniment dels barris és nefasta des de fa temps.

Problemes antics del districte es mantenen intactes.

Volcar la culpa únicament sobre el regidor actual seria inadequat, tot aquest desaguisado no es crea en una sola legislatura, hi ha hagut una acumulació de despropòsits en uns quants anys, si bé és cert que l'ultimo regidor d'aquest districte fins ara no s'ha mostrat com a model conciliador per a aquest districte

En definitiva Jaime sent professor i investigador com ets, et va a tocar desenvolupar una nova tesi sobre Madrid, desenvolupar una nova realitat d'aquest Madrid sabent que tenim les mateixes situacions que en el 79 però amb una societat molt diferent, desarticulada socialment i amb valors molt diferenciats als moments de l'estadi de temps del que he parlat anteriorment, no lluitem ja per grans despropòsits pressupostaris, la lluita és el poder mantenir la qualitat de vida dels nostres ciutadans, en tots els paràmetres d'aquest gran espai que és la nostra ciutat.

VIENTOS DE FRONDA SOBRE MADRID

Vientos de fronda se acercan a Madrid, los frondistas parisienses de Ana de Austria, se acoplarían perfectamente a estas situaciones que tenemos en Madrid, sin entrar a comparar personajes y desde luego Ana de Austria sería un personaje a comparar, la situación económica de Francia y la virtualidad impositiva de la ciudad de Paris de ese momento trasladan un movimiento fundamentado en la burguesía del medio y pequeño comercio del momento, trasladado a nuestro Madrid bien podía ser un añadido de las capas medias de la ciudad.

El mantenimiento de algunas excentricidades y una falta de gestión e interés importante, junto con una muy mala relación de poderes en ese momento crean un caldo de cultivo, exclusivo de la ciudad parisiense. Recalco lo de “exclusivo” por que no se traslada a ningún otro lugar de Francia.

Hoy tenemos una ciudad y una región mal gestionadas y sin un proyecto claro de desarrollo, esta falta de desarrollo de economía local, resulta más palpable en momentos como los que nos ha tocado vivir, la falta de ejercicios serios y solvencia económica es palpable en nuestra región y en nuestra ciudad, por un lado hoy arremete la Presidenta de la Comunidad (dejaremos lo de Ana de Austria para otro momento) contra los funcionarios y su subida, no se habla en ningún caso de la subida de los altos cargos del gobierno regional, este liberalismo económico que no solo resulta ineficaz en Madrid, se ha demostrado ineficaz en el resto del mundo sigue manteniendo políticas restrictivas en momentos de crisis, crisis que la forman los mismos que quieren recortar aún más derechos laborales , en el ayuntamiento y con la boca pequeña (por aquello de la imagen) se siguen manteniendo vivencias paralelas, la falta de medios en el distrito en materia policial es palpable un solo vehiculo los fines de semana y por la noche, no se cubren las vacantes de jubilación en perjuicio de la calidad de vida del vecino. Creo que recordar a estos señores que llevan 20 años gobernando Madrid debe de ser un pivote, el concejal del distrito tiene mucha costumbre de decir hace 20 años ustedes no hicieron esto o aquello, alguien recuerda como estaba el distrito de Moratalaz hace 20 años, bien llevo viviendo casi ininterrumpidamente desde los 4 años hoy con 43 puedo hablar con algo de criterio al menos en el desarrollo del mismo, las primeras tareas que se elaboraron desde los primeros ayuntamientos y me refiero al nuestro fue la de acabar con la población numerosa de roedores que habitaban nuestro entorno impunemente, se creó el primer centro de mayores de Madrid, se reservo suelo para desarrollos sanitarios y sociales, se desarrollaron las fiestas, se mantuvo una política de honestidad económica acorde con el espíritu de nuestro Alcalde Tierno Galván, se inicio algo que parecía impensable que los dibujos de José Ramón empezaran a cobrar vida en un momento en el que Madrid bullía de esperanza, sentimientos y futuro, si es cierto señor concejal han pasado 20 años desde que Uds. empiezan a gobernar esta ciudad, pero ya les falta ilusión y sentimiento para poder desarrollar un Madrid europeo acorde con el siglo XXI Uds. y sus guerras se han quedado con la Fronda, apártense que vamos a soñar de nuevo.

Vents de fronda s'apropen a Madrid, els frondistas parisencs d'Ana d'Àustria, s'acoblarien perfectament a aquestes situacions que tenim a Madrid, sense entrar a comparar personatges i sens dubte Ana d'Àustria seria un personatge a comparar, la situació econòmica de França i la virtualitat impositiva de la ciutat de Paris d'aquell moment traslladen un moviment fonamentat en la burgesia del medi i petit comerç del moment, traslladat al nostre Madrid bé podia ser un afegit de les capes mitges de la ciutat.

El manteniment d'algunes excentricitats i una falta de gestió i interès important, junt amb una molt mala relació de poders en aquell moment creen un brou de cultiu, exclusiu de la ciutat parisenca. Recalco allò d'exclusiu pel qual no es trasllada a cap altre lloc de França.
Avui tenim una ciutat i una regió mal gestionades i sense un projecte clar de desenvolupament, aquesta falta de desenvolupament d'economia local, resulta més palpable en moments com els que ens ha tocat viure, la falta d'exercicis seriosos i solvència econòmica és palpable a la nostra regió i a la nostra ciutat, d'una banda avui arremet la Presidenta de la Comunitat (deixarem allò d'Ana d'Àustria per a un altre moment) contra els funcionaris i la seva pujada, no es parla en cap cas de la pujada dels alts càrrecs del govern regional, aquest liberalisme econòmic que no sol resulta ineficaç a Madrid, s'ha demostrat ineficaç a la resta del món segueix mantenint polítiques restrictives en moments de crisi, crisi que la formen els mateixos que volen retallar encara més drets laborals , en l'ajuntament i amb la boca petita (per allò de la imatge) es continuen mantenint vivències paral·leles, la falta de medis al districte en matèria policial és palpable un sol vehiculo els caps de setmana i a la nit, no es cobreixen les vacants de jubilació en perjudici de la qualitat de vida del veí. Crec que recordar a aquests senyors que porten 20 anys governant Madrid ha de ser un piu, el regidor del districte té molta costum de dir fa 20 anys vostès no van fer això o allò, algú recorda com estava el districte de Moratalaz fa 20 anys, bé porto vivint gairebé ininterrompudament des dels 4 anys avui amb 43 puc parlar amb alguna cosa de criteri almenys en el desenvolupament del mateix, les primeres tasques que es van elaborar des dels primers ajuntaments i em refereixo al nostre va ser la d'acabar amb la població nombrosa de rosegadors que habitaven el nostre entorn impunement, desenvolupaments sanitaris i socials, es van desenvolupar les festes, es va mantenir una política d'honestedat econòmica concorde amb l'esperit del nostre Alcalde Tierno Galván, es inici una cosa que semblava impensable que els dibuixos de José Ramón comencessin a cobrar vida en un moment en què Madrid bullia d'esperança, sentiments i futur, si és cert senyor regidor han passat 20 anys des de que Uds. comencen a governar aquesta ciutat, però ja els falta il lusió i sentiment per poder desenvolupar un Madrid europeu concorde amb el segle XXI Uds. i les seves guerres s'han quedat amb la Fronda, s'apartin que somiarem de nou.

HONESTIDAD POLÍTICA

Hoy se cumplen años del fallecimiento del mejor alcalde que ha tenido Madrid, cunado falleció, me encontraba en la mili y no pude rendir el debido tributo a la persona, posteriormente con mi padre visitamos la tumba del compañero alcalde, en Madrid ese año perdimos un líder social que supo adaptar la ciudad a la realidad de los madrileños, nuestro sentido de ciudad introvertida en la que cabe todo el mundo, en la que vives y dejas vivir en el respeto a los valores eso, eso es el espíritu de Madrid, mi ciudad se ha llevado grandes hombres por delante Tierno, Julián Besteiro que , tristemente muchas veces ha sido un gran incomprendido tuvieron un fuerte compromiso con Madrid en diferentes épocas con diferentes circunstancias; Tierno heredo un ayuntamiento franquista y supo conseguir trasladar un nuevo sentimiento de honradez a la administración. Don Julián a pesar de las recomendaciones de abandonar Madrid, quiso compartir con la ciudad que le vio ser concejal su final, le costo la vida en la cárcel de Carmona y después fue vilipendiado “únicamente” por ser fiel a Madrid e intentar evitar el dolor de esta ciudad y sus gentes.
Por diferentes razones este año es especial este recordatorio, solo quiero recordar una frase de Tierno que he intentado llevar adelante en toda mi vida política; - los bolsillos de los políticos tienen que ser de cristal- la lealtad a esos principios va unida a la lealtad a la ciudad y sus gentes, Tierno siempre ha sido y será uno de los referentes de comportamiento lealtad y valores.

Avui es compleixen anys de la defunció del millor alcalde que ha tingut Madrid, comando va morir, em trobava en la mili i no vaig poder rendir el degut tribut a la persona, posteriorment amb el meu pare visitem la tomba del company alcalde, a Madrid aquest any bamp perdre un líder social que va saber adaptar la ciutat a la realitat dels madrilenys, el nostre sentit de ciutat introvertida en la qual cap tot el món, en la qual vius i deixes viure en el respecte als valors això, això és l'esperit de Madrid, la meva ciutat s'ha dut grans homes per davant Tendre, Julián Besteiro que , tristament moltes vegades ha estat un gran incomprès van tenir un fort compromís amb Madrid en diferents èpoques amb diferents circumstàncies; Tendre hereto un ajuntament franquista i va saber aconseguir traslladar un nou sentiment d'honradesa a l'administració. Do Julián a pesar de les recomanacions d'abandonar Madrid, va voler compartir amb la ciutat que li va veure ser regidor el seu final, li cost la vida en la presó de Carmona i després va ser vilipendiat ?únicament? per ser fidel a Madrid i intentar evitar el dolor d'aquesta ciutat i les seves gents.

Per diferents raons aquest any és especial aquest recordatori, solament vull recordar una frase de Tendre que he intentat dur endavant en tota la meva vida política; - les butxaques dels polítics han de ser de cristall- la lleialtat a aquests principis va unida a la lleialtat a la ciutat i les seves gents, Tendre sempre ha estat i serà un dels referents de comportament lleialtat i valors.