La rotulación de esta cabecera es la que es, por un motivo esencial que voy a explicar un poco más adelante. Hace años, me acuerdo perfectamente, en un pleno del distrito de Moratalaz hice de oráculo y avance al equipo de gobierno popular, ustedes no saben gestionar este ayuntamiento, es verdad que la percepción del madrileño es que son buenos gestores, pero llegará un día en que los madrileños se den cuenta que lo que venden como gestión es humo. No sé a ciencia cierta si ese día ha llegado, pero desde luego si estamos llegando a ese día, ahora como siempre nosotros los socialistas somos los culpables, pero como en todo hay hemerotecas y videotecas para ver las declaraciones de los administradores de este Madrid referidas a sus gestiones que no pueden borrarse en la frágil memoria de los tiempos.
Cuando llegamos al poder municipal en Madrid allá por la primavera del año 1979, nos encontramos en una ciudad sin dimensionamiento de la misma, con una anarquía urbanística desarrollada a lo largo del tiempo, la única estructura valorada de ciudad en planos y con escaso desarrollo (guerra civil) fue en época de la segunda republica, nos encontramos en ese 1979 con arcas vacías – fueron famosos los viajes de Tierno-buscando dinero para poder comenzar a desarrollar un sueño de Madrid y de los socialistas “la carteleria de ese momento reflejaba lo que queríamos hacer en Madrid”, fuimos capaces de plasmar en color nuestros sueños de aquel instante y fuimos capaces de empezar a abordar un cambio de Madrid , de aunar esfuerzos en lo cultural, en lo social, conseguir trasladar a la ciudadanía que no todos somos iguales y que con todos podíamos mejorar Madrid.
En ese 1979 no existían la descentralización administrativa y política que realizan las juntas de distrito, se buscaron formulas de conseguir esa descentralización y poder acercar lo cercano, lo municipal, al ciudadano. La participación era un motor de dinamismo de los barrios y de los distritos.
Van para 32 años de esa primavera, han cambiado muchas cosas desde entonces en este mi Madrid (lo amo y sigue siendo un cachito mío), hoy la vuelta de esa anarquía urbanística es una nueva realidad, los barrios es verdad que tienen aceras, algunas aún no se han cambiado desde que se reformaron en el momento Tierno, en otros casos nunca se han llegado a reformar, pero el estado de los barrios estructuralmente es lamentable, únicamente la gente que vivía en Moratalaz en ese momento podía entender a que me refiero, ratas , suciedad, no había metro, la parada del 20 (bus a Sol) era en lo que se ha quedado en llamar por los vecinos plaza del 20, eran los momentos del sarma o del aurrera, en la antigua plaza de Pablo Garnica hoy llamada del encuentro, etc.
Siempre he dicho que tenemos que entender la evolución social y los cambios poblacionales de los barrios, pero al final estamos llegando a un nuevo día de la marmota municipal hoy como hace 32 años:
No hay un duro en las arcas municipales.
La participación no ha llamado, ni se la espera.
El tejido asociativo esta finiquitado (tal y como se conocía).
De la evolución cultural de los distritos mejor no hablamos.
La centralización política y administrativa hace que aún más, se acreciente el sentimiento de dispersión y de alejamiento de lo más cercano del ciudadano.
La limpieza y el mantenimiento de los barrios es nefasta desde hace tiempo.
Problemas antiguos del distrito se mantienen intactos.
Volcar la culpa únicamente sobre el concejal actual sería inapropiado, todo este desaguisado no se crea en una sola legislatura, ha habido una acumulación de despropósitos en unos cuantos años, si bien es cierto que el ultimo concejal de este distrito hasta ahora no se ha mostrado como modelo conciliador para este distrito.
En definitiva Jaime siendo profesor e investigador como es, le va a tocar desarrollar una nueva tesis sobre Madrid, desarrollar una nueva realidad de este Madrid sabiendo que tenemos las mismas situaciones que en el 79 pero con una sociedad muy diferente, desarticulada socialmente y con valores muy diferenciados a los momentos del estadio de tiempo del que he hablado anteriormente, no luchamos ya por grandes despropósitos presupuestarios, la lucha es el poder mantener la calidad de vida de nuestros ciudadanos, en todos los parámetros de ese gran espacio que es nuestra ciudad.
La retolació d'aquesta capçalera és la que és, per un motiu essencial que vaig a explicar una mica més endavant. Fa anys, m'acordo perfectament, en un ple del districte de Moratalaz vaig fer d'oracle i avanç a l'equip de govern popular, vostès no saben gestionar aquest ajuntament, és veritat que la percepció del madrileny és que són bons gestors, però arribarà un dia en què els madrilenys s'adonin que el que venen com a gestió és fum. No sé amb certesa si aquest dia ha arribat, però per descomptat si estem arribant a aquest dia, ara com sempre nosaltres els socialistes som els culpables, però com en tot hi ha hemeroteques i videoteques per veure les declaracions dels administradors d'aquest Madrid referides a les seves gestions que no poden esborrar-se en la fràgil memòria dels temps.
Quan arribem al poder municipal a Madrid allà per la primavera de l'any 1979, ens trobem en una ciutat sense dimensionament de la mateixa, amb una anarquia urbanística desenvolupada al llarg del temps, l'única estructura valorada de ciutat en plànols i amb escàs desenvolupament (guerra civil) va ser en època de la segona republica, ens trobem en aquest 1979 amb arques buides – van ser famosos els viatges de buscant diners per poder començar a desenvolupar un somni de Madrid i dels socialistes “la carteleria d'aquest moment reflectia el que volíem fer a Madrid”, vam ser capaços de plasmar en color els nostres somnis d'aquell instant i vam ser capaços de començar a abordar un canvi de Madrid , de conjuminar esforços en el cultural, en el social, aconseguir traslladar a la ciutadania que no tots som iguals i que amb tots podíem millorar Madrid.
En aquest 1979 no existien la descentralització administrativa i política que realitzen les juntes de districte, es van buscar formules d'aconseguir aquesta descentralització i poder apropar el proper, el municipal, al ciutadà. La participació era un motor de dinamisme dels barris i dels districtes.
Van per 32 anys d'aquesta primavera, han canviat moltes coses des de llavors en est el meu Madrid (ho estimo i segueix sent un cachito meu), avui la volta d'aquesta anarquia urbanística és una nova realitat, els barris és veritat que tenen voreres, algunes encara no s'han canviat des que es van reformar en el moment Tendre, en altres casos mai s'han arribat a reformar, però l'estat dels barris estructuralment és lamentable, únicament la gent que vivia en Moratalaz en aquest moment podia entendre al fet que em refereixo, rates , brutícia, no hi havia metre, la parada del 20 (bus a Sol) era en el que s'ha quedat a cridar pels veïns plaça del 20, eren els moments del sarma o del aurrera, a l'antiga plaça de Pablo Garnica avui anomenada de la trobada, etc.
Sempre he dit que hem d'entendre l'evolució social i els canvis poblacionals dels barris, però al final estem arribant a un nou dia de la marmota municipal avui com fa 32 anys:
No hi ha un duro en les arques municipals.
La participació no ha cridat, ni la hi espera.
El teixit associatiu aquesta liquidat (tal com es coneixia).
De l'evolució cultural dels districtes millor no parlem.
La centralització política i administrativa fa que encara més, s'acreixi el sentiment de dispersió i d'allunyament d'allò més proper del ciutadà.
La neteja i el manteniment dels barris és nefasta des de fa temps.
Problemes antics del districte es mantenen intactes.
Volcar la culpa únicament sobre el regidor actual seria inadequat, tot aquest desaguisado no es crea en una sola legislatura, hi ha hagut una acumulació de despropòsits en uns quants anys, si bé és cert que l'ultimo regidor d'aquest districte fins ara no s'ha mostrat com a model conciliador per a aquest districte
En definitiva Jaime sent professor i investigador com ets, et va a tocar desenvolupar una nova tesi sobre Madrid, desenvolupar una nova realitat d'aquest Madrid sabent que tenim les mateixes situacions que en el 79 però amb una societat molt diferent, desarticulada socialment i amb valors molt diferenciats als moments de l'estadi de temps del que he parlat anteriorment, no lluitem ja per grans despropòsits pressupostaris, la lluita és el poder mantenir la qualitat de vida dels nostres ciutadans, en tots els paràmetres d'aquest gran espai que és la nostra ciutat.
