Tengo una extraña sensación después de estos días por múltiples cosas, algunas de ellas me voy a atrever a reflejar, la sensación de alegría por los resultados en Euskadi en contraposición por los resultados obtenidos en Galicia, el poder compartir estos días con los/as compas de Euskadi y de Horta Guinardó (que subieron a apoyar la campaña) es fundamental, desde la primera vez que subí en campaña a Euskadi siempre me ha unido una especie de lazo invisible de intentar compartir con ellos una militancia en un terreno diferente a lo que habitualmente conocemos, como suelo ser un desastre (esta es una más) pille el vuelo con retraso para Bilbao, mientras el resto de compañeros/as de Moratalaz y la delegación del PSC Barcelona estaban en Vitoria en el acto de Patxi yo andaba cerrando lo de las mesas electorales del domingo y compartiendo unos vinos y unas cervezas con los/as compas. Después de una noche conociendo un poco Bilbao, pasamos a una comida al día siguiente en la que compartimos mesa, mantel y compañía con Horta Guinardó y el resto de la gente que venía del PSC, pudimos trasladar en la misma las inquietudes de la siguiente jornada y un pequeño obsequio fotos dedicadas de Tomás Gómez y de Zapatero a los/as compas de Horta Guinardó además de un video, nos despedimos de ellos/as y pasamos a prepararnos para el día siguiente en los colegios, para ello nada mejor que una vuelta por las zonas de los mismos, notas que ya hay algo diferente cuando en uno de los colegios a los que íbamos estaba la policía revisando la zona y los coches aparcados al efecto.
Ya en el hotel y después de tomar alguna copa reflexión sobre todo el mundo mundial, la verdad es que cuando empiezo en estas cosas el sueño me desaparece y me cuesta irme a dormir, ya en esa madrugada en ese proceso consigo dormir y al final me tienen que llamar las compañeras porque me había quedado frito y ya iba con retraso al colegio electoral, aún así consigo llegar antes de las nueve a la mesa y presentarme a la misma. El proceso en sí es como el de mi distrito salvo algunos rasgos importantes, me doy cuenta de que la suerte se encuentra en otra instancia; porque digo esto por lo siguiente uno de los miembros de la mesa casualmente es marido de una interventora del PNV de la mesa siguiente y casualmente es padre de uno de los representantes del gobierno vasco en el colegio, la suerte parecía de otro lado, mantuve una relación cordial con la mesa y con los dos interventores del PNV y pasamos un día agradable, se paso Txema a verme nos fundimos en un abrazo y me comento lo de Patxi los gritos y empujones cuando fue a votar, casi al final de la jornada se presentaron para contemplar el recuento un grupo de chavales de la orbita del partido ilegalizado, reconozco que el no saber por donde iba a ir la cosa crea inquietud y tuve esa inquietud hasta que empezamos el recuento. Con los resultados en la mano nos fuimos a la Casa del Pueblo y después al Hotel Domine donde iba a estar Patxi y el resto de la gente.
Pude ver en el Hotel a otros compañeros de la ejecutiva de Madrid estaba en el mismo Tomás y pude ver a Eusebio, al margen de esto algo que se me había pasado en el colegio coincidimos con gente de Moncloa a la que conocía de hace años y de la que somos buenos amigos.
Después del discurso de Patxi ya llego la fiesta y la alegría de los resultados finales, en uno de esos momentos extraños que tienen estas cosas un compa de allí Jesús y yo nos abrazamos y a mi se me escapo aquellos de que esto es por los compañeros que hemos perdido, con un nudo en la garganta pasamos un par de minutos abrazados.
Lo de la fiesta no lo cuento porque es como todas las fiestas, únicamente decir que por los pelos pille el avión de las 7:30 (cuando llegue estaban embarcando), ya en el despacho trabajando pensaba sobre estos días y hacía notorios esfuerzos para mantenerme despierto a la tarde en la camita a las 19:00, me levante a hacerme un chocolate caliente y de nuevo a la cama hasta que hoy he vuelto al despacho 20 minutos más tarde por que me he quedado frito y casi me cargo al despertador, la alegría por lo de Euskadi (que es lo primero que me dijo mi padre al verme) viene en contraposición por Galicia y los resultados de allí, como todas las valoraciones se tienen que hacer de forma sosegada y con tranquilidad, para poder tener el mayor margen de exactitud en las mismas.
Se me olvidaba algo muy importante durante todo el día electoral tuvimos llamadas de apoyo de los compañeros de Horta Guinardó
Tinc una estranya sensació després d'aquests dies per múltiples coses, algunes d'elles m'atreviré a reflectir, la sensació d'alegria pels resultats a Euskadi en contraposició pels resultats obtinguts a Galícia, el poder compartir aquests dies amb els/as compas d'Euskadi i d'Horta Guinardó (que van pujar a recolzar la campanya) és fonamental, des de la primera vegada que vaig pujar en campanya a Euskadi sempre m'ha unit una espècie de llaç invisible d'intentar compartir-hi una militància en un terreny diferent del que habitualment coneixem, com solc ser un desastre (aquesta és una més) agafi el vol amb retard per a Bilbao, mentre la resta de companys/as de Moratalaz i la delegació del PSC Barcelona estaven a Vitòria en l'acte de Patxi jo caminava tancant allò de les taules electorals de diumenge i compartint uns vins i unes cerveses amb els/as compas. Després d'una nit coneixent una mica Bilbao, passem a un menjar l'endemà en la que compartim taula, estovalles i companyia amb Horta Guinardó i la resta de la gent que venia del PSC, vam poder traslladar en la mateixa les inquietuds de la següent jornada i un petit obsequi fotos dedicades de Tomás Gómez i de Zapatero als/as compas d'Horta Guinardó a més d'un video, ens acomiadem d'ells/as i passem a preparar-nos per al dia següent en els col·legis, per a això res millor que una volta per les zones dels mateixos, notes que ja hi ha una mica diferent quan en un dels col·legis als quals anàvem estava la policia revisant la zona i els cotxes aparcats a l'efecte.
Ja en l'hotel i després de prendre alguna copa reflexió sobre tot el món mundial, la veritat és que quan començo en aquestes coses el somni em desapareix i em costa anar-me'n a dormir, ja en aquella matinada en aquest procés amb si dormir i al final m'han de cridar les companyes perquè m'havia quedat fregit i ja anava amb retard al col·legi electoral, encara així amb si arribar abans de les nou a la taula i presentar-me a la mateixa. El procés per si mateix és com el del meu districte llevat d'alguns trets importants, m'adono en una altra instància que la sort es troba; perquè dic això pel següent un dels membres de la taula casualment és marit d'una interventora del PNV de la taula següent i casualment és pare d'un dels representants del govern basc en el col·legi, la sort semblava d'altra banda, vaig mantenir una relació cordial amb la taula i amb els dos interventors del PNV i passem un dia agradable, es pas Txema a veure'm ens fonem en una abraçada i em comento allò de Patxi els crits i empentes quan va anar a votar, gairebé al final de la jornada es van presentar per contemplar el recompte un grup de xavals d'orbitar-la del partit il·legalitzat, reconec que el no saber per on anava a anar la cosa no crea inquietud i vaig tenir aquesta inquietud fins que comencem el recompte. Amb els resultats a la mà ens en vam anar a la Casa del Poble i després a l'Hotel Domine on hi anava a haver Patxi i la resta de la gent.
Vaig poder veure a l'Hotel a altres companys de l'executiva de Madrid estava en el mateix Tomás i vaig poder veure a Eusebio, al marge d'això una cosa que se m'havia passat en el col·legi coincidim amb gent de Moncloa que coneixia de fa anys i de la qual som bons amics.
Després del discurs de Patxi ja arribo la festa i l'alegria dels resultats finals, en un d'aquells moments estranys que tenen aquestes coses un compa d'allà Jesús i jo ens abracem i a meu es em escapo aquells que això és pels companys que hem perdut, amb un nus al coll passem un parell de minuts abraçats.
Allò de la festa no ho compto perquè és com totes les festes, únicament dir que pels cabells agafi l'avió de les 7:30 (quan arribi estaven embarcant), ja al despatx treballant pensava sobre aquests dies i feia notoris esforços per mantenir-me despert a la tarda en la camita a les 19:00, m'aixequi a fer-me una xocolata calenta i de nou al llit fins que avui he tornat al despatx 20 minuts més tard pel qual m'he quedat fregit i gairebé em carrego al despertador, l'alegria pel d'Euskadi (la qual cosa és el primer que em va dir el meu pare en veure'm) ve en contraposició per Galícia i els resultats d'allà, com totes les valoracions s'han de fer de forma assossegada i amb tranquil·litat, per poder tenir el major marge d'exactitud en les mateixes.
Ya en el hotel y después de tomar alguna copa reflexión sobre todo el mundo mundial, la verdad es que cuando empiezo en estas cosas el sueño me desaparece y me cuesta irme a dormir, ya en esa madrugada en ese proceso consigo dormir y al final me tienen que llamar las compañeras porque me había quedado frito y ya iba con retraso al colegio electoral, aún así consigo llegar antes de las nueve a la mesa y presentarme a la misma. El proceso en sí es como el de mi distrito salvo algunos rasgos importantes, me doy cuenta de que la suerte se encuentra en otra instancia; porque digo esto por lo siguiente uno de los miembros de la mesa casualmente es marido de una interventora del PNV de la mesa siguiente y casualmente es padre de uno de los representantes del gobierno vasco en el colegio, la suerte parecía de otro lado, mantuve una relación cordial con la mesa y con los dos interventores del PNV y pasamos un día agradable, se paso Txema a verme nos fundimos en un abrazo y me comento lo de Patxi los gritos y empujones cuando fue a votar, casi al final de la jornada se presentaron para contemplar el recuento un grupo de chavales de la orbita del partido ilegalizado, reconozco que el no saber por donde iba a ir la cosa crea inquietud y tuve esa inquietud hasta que empezamos el recuento. Con los resultados en la mano nos fuimos a la Casa del Pueblo y después al Hotel Domine donde iba a estar Patxi y el resto de la gente.
Pude ver en el Hotel a otros compañeros de la ejecutiva de Madrid estaba en el mismo Tomás y pude ver a Eusebio, al margen de esto algo que se me había pasado en el colegio coincidimos con gente de Moncloa a la que conocía de hace años y de la que somos buenos amigos.
Después del discurso de Patxi ya llego la fiesta y la alegría de los resultados finales, en uno de esos momentos extraños que tienen estas cosas un compa de allí Jesús y yo nos abrazamos y a mi se me escapo aquellos de que esto es por los compañeros que hemos perdido, con un nudo en la garganta pasamos un par de minutos abrazados.
Lo de la fiesta no lo cuento porque es como todas las fiestas, únicamente decir que por los pelos pille el avión de las 7:30 (cuando llegue estaban embarcando), ya en el despacho trabajando pensaba sobre estos días y hacía notorios esfuerzos para mantenerme despierto a la tarde en la camita a las 19:00, me levante a hacerme un chocolate caliente y de nuevo a la cama hasta que hoy he vuelto al despacho 20 minutos más tarde por que me he quedado frito y casi me cargo al despertador, la alegría por lo de Euskadi (que es lo primero que me dijo mi padre al verme) viene en contraposición por Galicia y los resultados de allí, como todas las valoraciones se tienen que hacer de forma sosegada y con tranquilidad, para poder tener el mayor margen de exactitud en las mismas.
Se me olvidaba algo muy importante durante todo el día electoral tuvimos llamadas de apoyo de los compañeros de Horta Guinardó
Tinc una estranya sensació després d'aquests dies per múltiples coses, algunes d'elles m'atreviré a reflectir, la sensació d'alegria pels resultats a Euskadi en contraposició pels resultats obtinguts a Galícia, el poder compartir aquests dies amb els/as compas d'Euskadi i d'Horta Guinardó (que van pujar a recolzar la campanya) és fonamental, des de la primera vegada que vaig pujar en campanya a Euskadi sempre m'ha unit una espècie de llaç invisible d'intentar compartir-hi una militància en un terreny diferent del que habitualment coneixem, com solc ser un desastre (aquesta és una més) agafi el vol amb retard per a Bilbao, mentre la resta de companys/as de Moratalaz i la delegació del PSC Barcelona estaven a Vitòria en l'acte de Patxi jo caminava tancant allò de les taules electorals de diumenge i compartint uns vins i unes cerveses amb els/as compas. Després d'una nit coneixent una mica Bilbao, passem a un menjar l'endemà en la que compartim taula, estovalles i companyia amb Horta Guinardó i la resta de la gent que venia del PSC, vam poder traslladar en la mateixa les inquietuds de la següent jornada i un petit obsequi fotos dedicades de Tomás Gómez i de Zapatero als/as compas d'Horta Guinardó a més d'un video, ens acomiadem d'ells/as i passem a preparar-nos per al dia següent en els col·legis, per a això res millor que una volta per les zones dels mateixos, notes que ja hi ha una mica diferent quan en un dels col·legis als quals anàvem estava la policia revisant la zona i els cotxes aparcats a l'efecte.
Ja en l'hotel i després de prendre alguna copa reflexió sobre tot el món mundial, la veritat és que quan començo en aquestes coses el somni em desapareix i em costa anar-me'n a dormir, ja en aquella matinada en aquest procés amb si dormir i al final m'han de cridar les companyes perquè m'havia quedat fregit i ja anava amb retard al col·legi electoral, encara així amb si arribar abans de les nou a la taula i presentar-me a la mateixa. El procés per si mateix és com el del meu districte llevat d'alguns trets importants, m'adono en una altra instància que la sort es troba; perquè dic això pel següent un dels membres de la taula casualment és marit d'una interventora del PNV de la taula següent i casualment és pare d'un dels representants del govern basc en el col·legi, la sort semblava d'altra banda, vaig mantenir una relació cordial amb la taula i amb els dos interventors del PNV i passem un dia agradable, es pas Txema a veure'm ens fonem en una abraçada i em comento allò de Patxi els crits i empentes quan va anar a votar, gairebé al final de la jornada es van presentar per contemplar el recompte un grup de xavals d'orbitar-la del partit il·legalitzat, reconec que el no saber per on anava a anar la cosa no crea inquietud i vaig tenir aquesta inquietud fins que comencem el recompte. Amb els resultats a la mà ens en vam anar a la Casa del Poble i després a l'Hotel Domine on hi anava a haver Patxi i la resta de la gent.
Vaig poder veure a l'Hotel a altres companys de l'executiva de Madrid estava en el mateix Tomás i vaig poder veure a Eusebio, al marge d'això una cosa que se m'havia passat en el col·legi coincidim amb gent de Moncloa que coneixia de fa anys i de la qual som bons amics.
Després del discurs de Patxi ja arribo la festa i l'alegria dels resultats finals, en un d'aquells moments estranys que tenen aquestes coses un compa d'allà Jesús i jo ens abracem i a meu es em escapo aquells que això és pels companys que hem perdut, amb un nus al coll passem un parell de minuts abraçats.
Allò de la festa no ho compto perquè és com totes les festes, únicament dir que pels cabells agafi l'avió de les 7:30 (quan arribi estaven embarcant), ja al despatx treballant pensava sobre aquests dies i feia notoris esforços per mantenir-me despert a la tarda en la camita a les 19:00, m'aixequi a fer-me una xocolata calenta i de nou al llit fins que avui he tornat al despatx 20 minuts més tard pel qual m'he quedat fregit i gairebé em carrego al despertador, l'alegria pel d'Euskadi (la qual cosa és el primer que em va dir el meu pare en veure'm) ve en contraposició per Galícia i els resultats d'allà, com totes les valoracions s'han de fer de forma assossegada i amb tranquil·litat, per poder tenir el major marge d'exactitud en les mateixes.
Se m'oblidava una cosa molt important durant tot el dia vam tenir trucades de suport dels/as company/as d'Horta Guinardó.
3 comentarios:
Eres la leche tío. Gente como tú hace grande al partido socialista. Besarkada haundi bat
pues, totalmente de acuerdo contigo Txema. Luis es una de las personas que hacen que sigas creyendo que vale la pena seguir en este proyecto socialista!.
Arantxa
Iros al cuerno, la gente que vale la pena es la que defiende su idea de paz dando la cara todos los días y que se la sigue jugando día a día y de eso Txema sabes tú más que yo, un fuerte abrazo hermano.
Publicar un comentario