Hablar de la gestión pública y de la eficacia de la misma siempre es terriblemente subjetivo, pero hay elementos que se tienen que valorar en ella, definir y tratar adecuadamente valores de gestión referidos a personal, territorial, presupuestario, organización, retos, etc… Todo ello conlleva en estos años pasados una valoración escasa, sino perjudicial de lo que el ciudadano observa de la administración.
En el caso de Madrid desde las direcciones municipales (Madrid Capital) como de los órganos regionales se ha intentado dar repetidamente una imagen de modernidad y desarrollo de una administración más eficaz y ágil, pero como intenta dar el gestor esa imagen, “con publicidad” de fondo el gestor (político) no desarrolla cambios en la organización funcionarial, únicamente acude a una serie de compromisos con el sector privado para ello alejándose de un compromiso serio con los vecinos para estructurar y agilizar el sector todo ello se recubre de la importancia del sector privado en la relación con lo público y esas dosis de modernidad neocon, el caer en el engaño de esa modernidad es tentador, quien no ha pensado nunca que un funcionario se toca los pies, es común entre el ciudadano normal esa creencia pero esa creencia -es culpa del funcionario o de quien gestiona lo público-.
¿En Madrid hay más limpieza con las contratas o con los barrenderos municipales (no sé si quedará aún alguno)? ¿Hay control por parte del ayuntamiento de ese servicio? ¿Es un control directo desde lo público?. A estas 2 preguntas como ejemplo indico que no, las contratas de limpieza por ejemplo no reflejan en limpieza el personal que debieran tener trabajando para ello, pero la trampa posterior es que ningún funcionario se encarga de ese control, lo realiza la propia empresa, alguien puede creer que la empresa pase un informe negativo a quien le da el servicio.
De todo ello hay un aprovechamiento sustancial del ciudadano en el sentido de contestaciones al uso de … estamos sobre ello, hemos tomado nota, el informe de los técnicos nos dice que. Todo esto es además un caldo de una mayor desafección de la política para con el vecino, en un entorno muy diferente a los 70 y 80 donde en Madrid había un tejido asociativo fuerte y bastante reivindicativo.
Hoy ese trabajo de concepto hay que hacerlo sobre el vecino directamente y por la complejidad que en Madrid (Villa y Corte) se tiene en distritos y barrios.
En el caso de Madrid desde las direcciones municipales (Madrid Capital) como de los órganos regionales se ha intentado dar repetidamente una imagen de modernidad y desarrollo de una administración más eficaz y ágil, pero como intenta dar el gestor esa imagen, “con publicidad” de fondo el gestor (político) no desarrolla cambios en la organización funcionarial, únicamente acude a una serie de compromisos con el sector privado para ello alejándose de un compromiso serio con los vecinos para estructurar y agilizar el sector todo ello se recubre de la importancia del sector privado en la relación con lo público y esas dosis de modernidad neocon, el caer en el engaño de esa modernidad es tentador, quien no ha pensado nunca que un funcionario se toca los pies, es común entre el ciudadano normal esa creencia pero esa creencia -es culpa del funcionario o de quien gestiona lo público-.
¿En Madrid hay más limpieza con las contratas o con los barrenderos municipales (no sé si quedará aún alguno)? ¿Hay control por parte del ayuntamiento de ese servicio? ¿Es un control directo desde lo público?. A estas 2 preguntas como ejemplo indico que no, las contratas de limpieza por ejemplo no reflejan en limpieza el personal que debieran tener trabajando para ello, pero la trampa posterior es que ningún funcionario se encarga de ese control, lo realiza la propia empresa, alguien puede creer que la empresa pase un informe negativo a quien le da el servicio.
De todo ello hay un aprovechamiento sustancial del ciudadano en el sentido de contestaciones al uso de … estamos sobre ello, hemos tomado nota, el informe de los técnicos nos dice que. Todo esto es además un caldo de una mayor desafección de la política para con el vecino, en un entorno muy diferente a los 70 y 80 donde en Madrid había un tejido asociativo fuerte y bastante reivindicativo.
Hoy ese trabajo de concepto hay que hacerlo sobre el vecino directamente y por la complejidad que en Madrid (Villa y Corte) se tiene en distritos y barrios.
Se me había pasado hacer la traducción al catalán como es mi costumbre pero el comprobar que a este humilde blog le ven desde upyd de Moratalaz de forma fiel me lo ha recordado.
Parlar de la gestió pública i de l'eficàcia de la mateixa sempre és terriblement subjectiu, però hi ha elements que s'han de valorar en ella, definir i tractar adequadament valors de gestió referits a personal, territorial, pressupostari, organització, reptes, etc... Tot això comporta en aquests anys passats una valoració escassa, sinó perjudicial de la qual cosa el ciutadà observa de l'administració.
En el cas de Madrid des de les direccions municipals (Madrid Capital) com dels òrgans regionals s'ha intentat donar repetidament una imatge de modernitat i desenvolupament d'una administració més eficaç i àgil, però com intenta donar el gestor aquesta imatge, "amb publicitat" de fons el gestor (polític) no desenvolupa canvis en l'organització funcionarial, únicament acudeix a una sèrie de compromisos amb el sector privat per a això allunyant-se d'un compromís seriós amb els veïns per estructurar i agilitar el sector tot això es recobreix de la importància del sector privat en la relació amb el públic i aquestes dosis de modernitat neocon, el caure en l'engany d'aquesta modernitat és temptador, qui no ha pensat mai que un funcionari es toca els peus, és comú entre el ciutadà normal aquesta creença però aquesta creença -és culpa del funcionari o de qui gestiona el públic.
A Madrid hi ha més neteja amb les contractes o amb els escombriaires municipals (no sé si en quedarà encara algun)? Hi ha control per part de l'ajuntament d'aquest servei? És un control directe des del públic?. A aquestes 2 preguntes com a exemple indico que no, les contractes de neteja per exemple no reflecteixen en neteja el personal que haguessin de tenir treballant per a això, però la trampa posterior és que cap funcionari no s'encarrega d'aquest control, el realitza la pròpia empresa, algú pot creure que l'empresa passi un informe negatiu a qui li dóna el servei.
De tot això hi ha un aprofitament substancial del ciutadà en el sentit de contestacions a l'ús de ? estem sobre això, hem pres nota, l'informe dels tècnics ens diu que. Tot això és a més un brou d'una major desafección de la política envers el veí, en un entorn molt diferent als 70 i 80 on a Madrid hi havia un teixit asociativo fort i bastant reivindicatiu.
Se m'havia passat fer la traducció al català com és el meu costum però el comprovar que a aquest humil blog li veuen des d'upyd de Moratalaz de forma fidel m'ho ha recordat.
Parlar de la gestió pública i de l'eficàcia de la mateixa sempre és terriblement subjectiu, però hi ha elements que s'han de valorar en ella, definir i tractar adequadament valors de gestió referits a personal, territorial, pressupostari, organització, reptes, etc... Tot això comporta en aquests anys passats una valoració escassa, sinó perjudicial de la qual cosa el ciutadà observa de l'administració.
En el cas de Madrid des de les direccions municipals (Madrid Capital) com dels òrgans regionals s'ha intentat donar repetidament una imatge de modernitat i desenvolupament d'una administració més eficaç i àgil, però com intenta donar el gestor aquesta imatge, "amb publicitat" de fons el gestor (polític) no desenvolupa canvis en l'organització funcionarial, únicament acudeix a una sèrie de compromisos amb el sector privat per a això allunyant-se d'un compromís seriós amb els veïns per estructurar i agilitar el sector tot això es recobreix de la importància del sector privat en la relació amb el públic i aquestes dosis de modernitat neocon, el caure en l'engany d'aquesta modernitat és temptador, qui no ha pensat mai que un funcionari es toca els peus, és comú entre el ciutadà normal aquesta creença però aquesta creença -és culpa del funcionari o de qui gestiona el públic.
A Madrid hi ha més neteja amb les contractes o amb els escombriaires municipals (no sé si en quedarà encara algun)? Hi ha control per part de l'ajuntament d'aquest servei? És un control directe des del públic?. A aquestes 2 preguntes com a exemple indico que no, les contractes de neteja per exemple no reflecteixen en neteja el personal que haguessin de tenir treballant per a això, però la trampa posterior és que cap funcionari no s'encarrega d'aquest control, el realitza la pròpia empresa, algú pot creure que l'empresa passi un informe negatiu a qui li dóna el servei.
De tot això hi ha un aprofitament substancial del ciutadà en el sentit de contestacions a l'ús de ? estem sobre això, hem pres nota, l'informe dels tècnics ens diu que. Tot això és a més un brou d'una major desafección de la política envers el veí, en un entorn molt diferent als 70 i 80 on a Madrid hi havia un teixit asociativo fort i bastant reivindicatiu.
Se m'havia passat fer la traducció al català com és el meu costum però el comprovar que a aquest humil blog li veuen des d'upyd de Moratalaz de forma fidel m'ho ha recordat.
2 comentarios:
Encara que no tradueixis, els catalanets tenim la sort d'entendre mooooooooltes llengües, fins i tot, contra el que diu l'Asnar (de asno) el castellà!!!!! jejejeje, és que són la pera... Mira, gràcia al blog, ens mantenim informats, petons!
és que Zel mai podré entendre la por a aprofitar la cultura linguistica en aquest món, sóc conscient que és una postura complicada a Madrid, no pels madrilenys, però sí ,perquè es fomenta una sèrie de coses en aquesta capital que són erroneas i perjudicials per a tots
Publicar un comentario