Sin vacaciones y van tres años (si exceptuamos una semana en Alicante), si todo cambia en el entorno y lo que uno tiene claro años atrás ahora no lo tiene tanto, la vida da esos sinsabores y amarguras de forma cíclica y uno debe adaptarse a ello, pero nunca sabes como adaptarte, todo lo que había pensado años atrás es irrisorio hoy, tu entorno cambia se moldea se transforma y a veces - no es agradable - , pero es así.
Cuando crees que has superado todo y te planteas otras cosas que tu crees vitales, algo te arrasa y te lleva a un laberinto de sueños y pesadillas; hay momentos en que te supera la amargura y en algunos otros la soledad de tomar una decisión , pero es inevitable pasar por ambas si hay algo que me ha enseñado esta vida es a aguantar los envites, pero hasta cuando, uno acaba cansado de aguantar esos envites y de poner una cara amable y no poder olvidarse del mundo en cualquier rincón , reír, llorar, sin tener que explicar ni una cosa ni otra, sin tener que poner esa cara amable cada día, ni tener que contestar a cada pregunta, es triste soy humano y en este mundo de competición soy débil en ese aspecto; donde esta el ciberline que llevo dentro, seguramente perdido en una de esas pesadillas de las que antes hablaba. Como era aquella frase – paren el mundo que me bajo – yo añadiría déjenme elegir en que momento me bajo.
Sense vacances i van tres anys (si exceptuem una setmana a Alacant), si tot canvia en l'entorn i el que un té clar anys enrere ara no el té tant, la vida dóna aquests disgusts i amargors de forma cíclica i un ha d'adaptar-se'n a això, però mai no saps com adaptar-te, tot el que havia pensat anys enrere és irrisori avui, el teu entorn canvia es modela es transforma i de vegades - no és agradable - , però és així.
Quan creus que has superat tot i et planteges altres coses que teu creïs vitals, alguna cosa t'arrasa i et porta a un laberint de somnis i malsons; hi ha moments que et supera l'amargor i en alguns d'altres la solitud de prendre una decisió , però és inevitable passar per ambdues si hi ha una cosa que m'ha ensenyat aquesta vida és a aguantar els envits, però fins a quan, un acaba cansat d'aguantar aquests envits i de posar una cara amable i no poder oblidar-se del món a qualsevol racó , riure, plorar, sense haver d'explicar ni una cosa ni una altra, sense haver de posar aquesta cara amable cada dia, ni haver de contestar a cada pregunta, és trist sóc humà i en aquest món de competició sóc dèbil en aquest aspecte; on aquesta el ciberline que porto dins, segurament perdut en un d'aquests malsons de les que abans parlava. Com era aquella frase - parin el món que em sota - jo afegiria em deixin elegir en què moment em sota.
Cuando crees que has superado todo y te planteas otras cosas que tu crees vitales, algo te arrasa y te lleva a un laberinto de sueños y pesadillas; hay momentos en que te supera la amargura y en algunos otros la soledad de tomar una decisión , pero es inevitable pasar por ambas si hay algo que me ha enseñado esta vida es a aguantar los envites, pero hasta cuando, uno acaba cansado de aguantar esos envites y de poner una cara amable y no poder olvidarse del mundo en cualquier rincón , reír, llorar, sin tener que explicar ni una cosa ni otra, sin tener que poner esa cara amable cada día, ni tener que contestar a cada pregunta, es triste soy humano y en este mundo de competición soy débil en ese aspecto; donde esta el ciberline que llevo dentro, seguramente perdido en una de esas pesadillas de las que antes hablaba. Como era aquella frase – paren el mundo que me bajo – yo añadiría déjenme elegir en que momento me bajo.
Sense vacances i van tres anys (si exceptuem una setmana a Alacant), si tot canvia en l'entorn i el que un té clar anys enrere ara no el té tant, la vida dóna aquests disgusts i amargors de forma cíclica i un ha d'adaptar-se'n a això, però mai no saps com adaptar-te, tot el que havia pensat anys enrere és irrisori avui, el teu entorn canvia es modela es transforma i de vegades - no és agradable - , però és així.
Quan creus que has superat tot i et planteges altres coses que teu creïs vitals, alguna cosa t'arrasa i et porta a un laberint de somnis i malsons; hi ha moments que et supera l'amargor i en alguns d'altres la solitud de prendre una decisió , però és inevitable passar per ambdues si hi ha una cosa que m'ha ensenyat aquesta vida és a aguantar els envits, però fins a quan, un acaba cansat d'aguantar aquests envits i de posar una cara amable i no poder oblidar-se del món a qualsevol racó , riure, plorar, sense haver d'explicar ni una cosa ni una altra, sense haver de posar aquesta cara amable cada dia, ni haver de contestar a cada pregunta, és trist sóc humà i en aquest món de competició sóc dèbil en aquest aspecte; on aquesta el ciberline que porto dins, segurament perdut en un d'aquests malsons de les que abans parlava. Com era aquella frase - parin el món que em sota - jo afegiria em deixin elegir en què moment em sota.
No hay comentarios:
Publicar un comentario