Motigo Webstats - Web site estadísticas gratuito El contador para sitios web particulares
Contador gratuito IMAGINANDO HOY

UN BLOG PARA COMPARTIR, REIR Y SEGUIR MANTENIENDO NUESTROS SUEÑOS

lunes, 5 de octubre de 2009

martes, 29 de septiembre de 2009

EL HOMBRE DE LOS CARAMELOS




El hombre de los caramelos se parece más , cada vez más al coco, porque asustar a los niños con recortes que implican mermar su felicidad, queremos buscar depresiones infantiles, que a su vez se trasladan a la parte de la dirección familiar o es la búsqueda futurible de electorado, bien sea cual sea la motivación seguramente plausible en todo caso, se exagera y se falsea la realidad sabiendo que es así, otra opción es el hombre de los caramelos tenga problemas de azúcar, pero está claro que no piensa en los miles de dentistas y personal variado que se ocupa de estas cosas.
No se puede estar con posiciones a favor de subidas en gastos sociales incluso decir que no son suficientes y después decir que bajaremos los impuestos.

Podemos hacer como en el Ayuntamiento de Madrid subimos un piquito interesante, tasas e impuestos y después vamos a intentar decir que no los subimos el año que viene; más vale que el hombre de los caramelos se guarde de Fantomas o de la Marquesa de Benamejí no sea que en vez de darle maíz con sabor a chocolate se lleve Pa-lu-lu de la marca Agripina y no tenga todas las licencias sanitarias al corriente.

L'home dels caramels s'assembla més, cada vegada més al coco, perquè espantar als nens amb retalls que impliquen minvar la seva felicitat, volem buscar depressions infantils, que al seu torn es traslladen a la part de la direcció familiar o és la recerca futurible d'electorat, bé sigui cual sigui la motivació segurament plausible en tot cas, s'exagera i es falseja la realitat sabent que és així, altra opció és l'home dels caramels tingui problemes de sucre, però està cla que no pensa en els milers de dentistes i personal variat que s'ocupa d'aquestes coses.

No es pot estar amb posicions a favor de pujades en despeses socials fins i tot dir que no són suficients i després dir que baixarem els impostos.

Podem fer com en l'Ajuntament de Madrid vam pujar un piquito interessant, taxes i impostos i després anem a intentar dir que no els pugem l'any que ve; més val que l'home dels caramels es guardi de Fantomas o de la Marquesa de Benamejí no sigui que en comptes de donar-li blat de moro amb sabor a xocolata es dugui Pa-dl.-dl. de la marca Agripina i no tingui totes les llicències sanitàries al corrent.

jueves, 24 de septiembre de 2009

Respirar

lunes, 31 de agosto de 2009

Km 0

lunes, 3 de agosto de 2009

El hombre que corría tras el viento

Sin vacaciones

Sin vacaciones y van tres años (si exceptuamos una semana en Alicante), si todo cambia en el entorno y lo que uno tiene claro años atrás ahora no lo tiene tanto, la vida da esos sinsabores y amarguras de forma cíclica y uno debe adaptarse a ello, pero nunca sabes como adaptarte, todo lo que había pensado años atrás es irrisorio hoy, tu entorno cambia se moldea se transforma y a veces - no es agradable - , pero es así.

Cuando crees que has superado todo y te planteas otras cosas que tu crees vitales, algo te arrasa y te lleva a un laberinto de sueños y pesadillas; hay momentos en que te supera la amargura y en algunos otros la soledad de tomar una decisión , pero es inevitable pasar por ambas si hay algo que me ha enseñado esta vida es a aguantar los envites, pero hasta cuando, uno acaba cansado de aguantar esos envites y de poner una cara amable y no poder olvidarse del mundo en cualquier rincón , reír, llorar, sin tener que explicar ni una cosa ni otra, sin tener que poner esa cara amable cada día, ni tener que contestar a cada pregunta, es triste soy humano y en este mundo de competición soy débil en ese aspecto; donde esta el ciberline que llevo dentro, seguramente perdido en una de esas pesadillas de las que antes hablaba. Como era aquella frase – paren el mundo que me bajo – yo añadiría déjenme elegir en que momento me bajo.

Sense vacances i van tres anys (si exceptuem una setmana a Alacant), si tot canvia en l'entorn i el que un té clar anys enrere ara no el té tant, la vida dóna aquests disgusts i amargors de forma cíclica i un ha d'adaptar-se'n a això, però mai no saps com adaptar-te, tot el que havia pensat anys enrere és irrisori avui, el teu entorn canvia es modela es transforma i de vegades - no és agradable - , però és així.

Quan creus que has superat tot i et planteges altres coses que teu creïs vitals, alguna cosa t'arrasa i et porta a un laberint de somnis i malsons; hi ha moments que et supera l'amargor i en alguns d'altres la solitud de prendre una decisió , però és inevitable passar per ambdues si hi ha una cosa que m'ha ensenyat aquesta vida és a aguantar els envits, però fins a quan, un acaba cansat d'aguantar aquests envits i de posar una cara amable i no poder oblidar-se del món a qualsevol racó , riure, plorar, sense haver d'explicar ni una cosa ni una altra, sense haver de posar aquesta cara amable cada dia, ni haver de contestar a cada pregunta, és trist sóc humà i en aquest món de competició sóc dèbil en aquest aspecte; on aquesta el ciberline que porto dins, segurament perdut en un d'aquests malsons de les que abans parlava. Com era aquella frase - parin el món que em sota - jo afegiria em deixin elegir en què moment em sota.